Fora de joc

Pressupostos líquids, retallades sòlides

Andreu Mayayo

Carnaval són dies de disbauxa, de subversió de valors i d’identitats. Així, doncs, mentre el president Artur Mas es disfressa de rei Carnestoltes explicitant el seu relat oníric independentista en francès, el rei Carnestoltes es vesteix de president de la Generalitat i ens fa saber –amb il·lusió!– que enguany tampoc no es complirà amb el dèficit previst, que augmentarà la desocupació i que minvaran les prestacions socials. El conseller Andreu Mas-Colell, sense necessitat de disfressar-se, rebla el clau carnavalesc del dijous gras petant-se de riure explicant que això d’un creixement del 0,8% del PIB era... broma!
El Govern anterior actuava de mala fe, amagant la pols sota la catifa, o bé eren incompetents, ja que no n’encertaven ni una en les previsions, o tenien la mà foradada, incapaços de complir amb l’objectiu del dèficit. El Govern dels millors només té la pega de fer "previsions optimistes". De fet, com Felip II, aquell rei que no va enviar l’Armada Invencible a lluitar contra els elements, l’honorable conseller no va confeccionar uns pressupostos per lluitar contra una evolució a la baixa de l’activitat econòmica.
Bé, vivim en temps de pressupostos líquids, que diria el filòsof Zygmunt Bauman, però tot fa pensar que les retallades seran sòlides, estructurals i de difícil recuperació. Les tisores no tan sols poden tocar os sinó també el moll de l’os, si es manté l’objectiu de reduir el dèficit en dos punts del PIB (uns 4.000 milions

d’euros). Tenint en compte l’afegitó final de l’acord entre el PP i CiU per procedir als ajustos en l’àmbit de la despesa per quadrar el pressupost, el PP serà l’índex que assenyalarà l’objectiu, i CiU el dit gros, que tancarà amb força la pinça, dels forats de les tisores.
Ara que el capità Artur Mas del Titànic català
–amb el cap fred, el cor calent, el puny ferm i peus a terra– ha topat amb
l’iceberg de la recessió econòmica i estem amb l’aigua al coll, que diria l’escriptor grec Petros Márkaris, caldria pensar en l’eficàcia de la política d’austeritat fiscal i replantejar, de debò, un cop de timó abans que el vaixell es trenqui per la meitat i els de sempre es quedin sense poder pujar a un dels bots salvavides.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias