Espanya i el nou caça bombarder

Pere Ortega, Centre Delàs d’Estudis per la Pau

No és nou. Es repeteix la història. Europa ha de ser a la carrera aeronàutica militar per desenvolupar d’aquesta manera tecnologies que després serviran per a què després, en el sector civil, es puguin explotar industrialment i disposar d’una economia més competitiva. I per a això, res millor que tornar a iniciar el desenvolupament d’un nou caça bombarder de combat. A aquest acord han arribat Alemanya, França i Espanya, per a posar en marxa el Futur Sistema Aeri de Combat (FCAS o NGWS en les seves sigles en anglès), països que participaran a parts iguals, amb un 33% cadascun, per disposar d’aquest superavió.

L’anunci es va dur a terme en la Fira d’armes de Le Bourget (París) amb la presència de les ministres de Defensa d’Alemanya, França i Espanya, així com del president francès Emmanuel Macron. Un avió que haurà de disposar de prototips en el 2030 amb un cost inicial de 8.000 milions d’euros i que desenvoluparan les indústries matrius Airbus i Dassault, amb les quals col·laboraran Thales, MBDA, Safran i MTU; i es pot suposar que Indra des d’Espanya.

8.000 milions és la xifra inicial, però millor no enganyar-se, en la fase de desenvolupament es necessitaran no menys de 30.000 milions que es desemborsaran de les arques públiques dels estats, és a dir, la ciutadania, per a benefici d’aquestes indústries.

No és nou i no ha de sorprendre’ns, perquè aquests van ser els mateixos arguments que es van utilitzar per desenvolupar l’actual EF-2000 o Eurofigther, el caça bombarder avui vigent en aquests mateixos països, Alemanya, França i Espanya, i en el qual també van participar el Regne Unit i Itàlia. Un avió de combat que també es presentava com a imbatible i que seria l’última i més prestigiosa novetat en avions de combat, envejat per molts països que acabarien adquirint, convertint-se en un gran negoci per a les empreses i països productors. Es va complir aquesta expectativa? Categòricament, no.

El nombre d’avions EF-2000 pactats pels països signants del projecte van ser: Regne Unit 232, després rebaixats a 160; Alemanya, 180 rebaixats a 143; Itàlia, 121 rebaixats a 96; Espanya 87 rebaixats a 73. França, malgrat haver participat en la fabricació, es va separar del projecte EF-2000, per impulsar un prototip propi, el caça Rafale. Mentre que el nombre de EF-2000 exportats van ser: a 72 a l’Aràbia Saudita; 15 a Àustria; 12 a Oman; 22 a Kuwait i 14 a Catar. En total 607 van ser els caces bombarders fabricats.

Una xifra gens menyspreable, però l’imbatible tecnològicament Eurofigther, no va superar en vendes als Tornado de la britànica BAE Systems que va vendre 991 aparells. Mentre que el Rafale de la francesa Dassault va vendre alguns menys que el EF-2000 però va aconseguir l’estimable xifra de 310 caces.

I sense comptar amb tota la gamma d’avions de combat que es fabriquen als Estats Units per part de Lockheed Martin (F-35, un altre avió considerat imbatible), o els models de Boeing. Avions de combats que posseeixen molts països europeus i que continuen adquirint. Amb la qual cosa l’EF-2000 ha estat un caça bombarder més entre molts altres que es fabriquen, i queda en qüestió el fet que el projecte EF-2000 fos un gran èxit entre els països socis dins  la UE, perquè ni ha aconseguit desbancar els altres prototips europeus, ni rivalitzar amb els dels Estats Units.

A banda d’això queda la qüestió més important: els costos. L’EF-2000, a Espanya (Per a cada país ha tingut costos diferents) en la seva fase inicial, en el 1997, va ser pressupostat amb un cost de 9.255 milions d’euros, quan en el 2019 ja s’han desemborsat 12.843 milions per a 73 aparells (176 milions per unitat). Una quantia de la qual uns 4.000 milions (no se sap amb exactitud) van ser en ajudes d’I+D pel disseny i desenvolupament de l’aparell.

Una despesa colossal en I+D i producció que se suposa ha tingut un efecte beneficiós per a l’economia productiva espanyola a causa del transvasament de tecnologies al sector civil. Algun expert del Ministeri de Ciència i Tecnologia des d’on s’ha finançat la I+D per a produir l’EF-2000 hauria d’explicar si s’ha portat algun estudi per a quantificar els efectes beneficiosos de semblant dispendi per a les arques públiques. No, que sapiguem.

Llavors pura superxeria pseudocientífica per  justificar el fet d’haver llençat a les escombraries 4.000 milions d’I+D, i la resta de 8.900 milions a adquirir uns aparells que se suposa han proporcionat benestar a la població espanyola.

Un malbaratament que ara es torna a posar en marxa amb el FCAS en una espiral de milers de milions d’euros que aniran en detriment de l’economia productiva, la real, la que beneficia de debò a la població. A més d’una altra qüestió de més importància. El FCAS contribuirà com qualsevol altre projecte armamentista a la carrera d’armaments i al militarisme subjacent entre països competidors per aconseguir  l’hegemonia mundial.