No s’ha de tornar a votar, s’han de posar d’acord

Tica Font, Centre Delàs d’Estudis per la Pau

Els líders dels partits sembla que no tinguin capacitat per gestionar la diversitat política que manifesten els ciutadans a través del vot. Només a tall d’exemple a la Comunitat de Madrid (PSOE 37, PP 30, Cs 26, Mes Madrid 20, VOX 12 i Podemos-IU 7) la suma d’escons PP, Cs i Vox és suficient perquè es plantegin poder governar junts, però el missatge públic que ens ofereixen és el d’incapacitat per poder arribar a un acord de programa de govern. Pot ser que avui assistim a una escena insòlita, el mai vist fins ara, que s’arribi al ple d’investidura sense que hi hagi acord entre ells per  votar a un candidat. El fracàs de la sessió d’avui posarà en marxa el rellotge de dos mesos per poder arribar a un acord o haver de convocar noves eleccions. La dreta sembla incapaç d’arribar a acords entre les seves fraccions. El mateix podem dir de les negociacions a la Comunitat de Múrcia.

Vox, que té la clau de l’acord per a investir, vol treure profit de la seva posició i no donarà el seu suport al candidat de PP sinó és a canvi d’influir en el programa de govern i tenir càrrecs de govern. O cedeixen els altres o anem a eleccions!

Situació similar la trobem a l’esquerra. Hi ha dificultat entre PSOE (123 escons) i Podemos (66 escons) per trobar punts comuns programàtics que els permetin arribar a un acord de govern, després de cada reunió dels dos líders arriba el moment dels retrets o acusacions de no dir la veritat sobres les intencions de cadascun. Sánchez ofereix acords de programa, càrrecs intermedis i un govern en solitari socialista; Iglesias busca un govern de coalició i per tant tenir programa conjunt i repartiment de ministeris. Més o menys seriosament el president afirma o amenaça amb que si no hi ha investidura en la primera volta, no hi haurà segona volta, deixarà córrer el temps i noves eleccions el 10 de novembre.

Les intransigències que mostren els líders polítics donen una imatge negativa de la política, si no tenen capacitat per arribar a acords simples no ens podem imaginar com podran arribar a acords de gran importància pels ciutadans, com aturar i revertir el Canvi Climàtic o les grans desigualtats a la nostra societat. Si no tenen capacitat  per acordar sobre com repartir-se un govern, com serà possible que acordin la manera de regular el sistema financer?

El bipartidisme s’ha acabat, no hi ha dos projectes polítics en litigi, no hi haurà en molt de temps un projecte polític hegemònic que tingui el suport majoritari de la població. Els nous governs ja no es construiran entre iguals sinó entre diferents. El problema no és de la població, no es tracta que votem reiteradament fins que un partit obtingui la majoria absoluta. Són vostès els líders polítics els que han de gestionar la diversitat social, són vostès els que han de donar el missatge a la societat que entre diversos, i mantenint la identitat pròpia, és possible entendre’s, és possible dialogar, escoltar-se i arribar a acords. És educatiu per a la societat que ens mostrin que cadascú ha cedit en honor del bé comú.

Si vostès no tenen capacitat per arribar a acords el missatge que ens fan arribar a la població és el de la impossibilitat de conviure junts i que per tant només és possible la imposició del més fort sobre el més feble. La societat necessita que vostès marquin un discurs diferent, un discurs de respecte, d’entesa, en definitiva un discurs constructiu.

L’opció no és tornar a votar, el repte és gestionar els resultats que tenim.