11/08/2011

La companyia del metro madrileny ha decidit, amb el suport de les autoritats que pertoquen, augmentar un 50% el bitllet senzill. Sí, ho han llegit bé, un 50%. A quina xifra exorbitant quedarà, doncs? Agafin-se fort: el preu resultant després de la pujada serà d’un euro i mig. O sigui, només deu cèntims més car que el de Barcelona. Com s’entén això? Molt fàcil, el tenien artificialment mantingut a un euro des de feia set anys.
RTVE, aquest dilluns, va obrir el Telediario amb aquesta notícia! Es comprèn, no hi estan acostumats. Molt més quan el preu del bitllet senzill no sols estava congelat des del 2004, sinó que en aquell any va ser rebaixat d’1,15 euros a un. En qualsevol cas, les noves administracions municipals i regionals madrilenyes han començat a implantar les mesures d’estalvi i, tal com es veu, d’increments de preus. Perquè la gran qüestió, el que s’hauria hagut de preguntar RTVE, no era per què el bitllet senzill del metro s’apujava un 50% sinó per què havia estat anormalment barat durant tant de temps.
L’Ajuntament de Madrid és dels més endeutats d’Espanya proporcionalment i s’ha adonat que no pot continuar amagant la realitat. Així també quedarà clar que els governants que han manat darrerament –incloent-hi els nous– no sols han pres la població per nens susceptibles de ser engalipats amb mesures populistes sinó que, a més, la mateixa població s’ha adonat que és tan responsable com ells. I ho diem en el sentit que, mentre corrien els diners –diners que no existien, tot era deute–, mentre es vivia en un món de fantasia i de color, pocs van discrepar que aquesta fos la millor manera de fer política.

I ara, a veure qui té nassos d’anar retallant. D’aquí que lloem el gest del consorci de transports de Madrid que gestiona els preus. És un consorci en què participa l’Estat, els diversos municipis de l’àrea metropolitana de Madrid, la comunitat autònoma i diversos patrocinadors particulars. Ha estat un gest tardà i gairebé arrencat a sang i foc, però s’ha fet. I els gestos d’aquesta mena hauran de continuar caient, com la gota malaia, inexorablement en els propers temps.
Ara hem sabut que l’Ajuntament de Barcelona va gastar 61 milions d’euros en publicitat institucional entre els anys 2005 i 2007, gairebé la meitat que el de Madrid en el mateix període, segons es recull en el darrer informe del Tribunal de Comptes. Aquesta dada no beneeix les despeses per aquest concepte de l’Ajuntament socialista barceloní, però demostren que es va actuar amb molt més seny.
En resum, després d’haver quedat esbalaïts quan hem conegut que durant vuit anys el preu del metro de Madrid no sols no havia pujat sinó que havia baixat, ara que sembla que s’estan trobant amb la crua realitat, almenys que se’n tregui profit. I una manera de fer-ho és servint d’exemple. Centenars de municipis i unes quantes regions autònomes que només tenen ulls per a Madrid pensaran que si la capital s’hi posa d’aquesta manera tan dràstica és que la cosa està fotuda de debò. Perquè aquesta acció de les autoritats madrilenyes, sens dubte poc popular, no podrà ser pas negligida. Sobretot amb unes eleccions generals a la vista, circumstància que, normalment, fa que els polítics agafin molta mandra a l’hora de prendre mesures poc agraïdes.