18/08/2011

Abans, als estius, davant l’absència de notícies remarcables es ficava mà al monstre del llac Ness i d’aquesta manera se salvava la pàgina en blanc. Això ja no existeix. L’època actual no entén de baixades estacionàries en matèria de notícies, entre d’altres raons perquè la tecnologia fa que cada ciutadà sigui un reporter potencial. I, per tant, la por del buit de les redaccions quan arriba l’estiu ja fa temps que no existeix.
De tota manera continua havent-hi una sèrie de recursos que no fallen mai. Almenys a la ciutat de Barcelona. Parlem de la reflexió sobre el turisme. Per una banda, hi ha el de borratxera. Cada estiu, ja sigui Lloret o un altre lloc, sempre hi ha una localitat costanera on passa alguna cosa relacionada amb el turisme embrutit. Tothom diu el de sempre, es gira full, es mira d’acabar la temporada tan bé com es pugui i a descansar i a esperar l’any que ve, amb l’esperança que un miracle faci que els titulars es desplacin uns quants quilòmetres amunt o avall.
Ara mateix, des de Lloret es fa passar per acció enèrgica el tancament provisional d’un discoteca que sembla que va ser el focus d’una de les nits calentes de bastonades entre turistes i la policia. Tenint en compte que el tancament s’ordena per les deficiències del sistema elèctric del local, és pa per avui i fam per demà. I no hi veiem gaire més que l’intent desesperat d’un alcalde de demostrar que fa alguna cosa quan ell no pot fer-hi res perquè el problema és profund, ve d’antic i implica totes les administracions (i totes vol dir totes, incloent-hi la central). Tanmateix, bona sort, senyor Codina.
L’altra notícia que salva l’estiu amb l’excusa del turisme és la massificació. Com sempre, es vol i es dol. Qui no hi té interessos concrets, protesta i protesta. Normalment els veïns del monument famós. Qui hi té interessos (comerciants, restauradors, etc.) intenten fer la viu-viu. Ells, quan abaixen la persiana, se’n van a casa. On segurament no hi ha turistes. Però és que els mateixos veïns que es queixen, quan hi ha una enquesta, diuen (almenys majoritàriament) que troben que el turisme és bo per a la ciutat. Sobretot en època de crisi. I es fan comissions i reunions entre les parts afectades, que fins ara no han arribat mai gaire a res. O a molt poquet. O a fracassos espectaculars (com l’habilitació de pàrquings per als autobusos dels visitants de la Sagrada Família).

I després hi ha la qüestió de fer passar totes les situacions pel broc gros, com si fossin iguals. I no ho són. L’ocupació de les voreres annexes a la Sagrada Família, per exemple, no mou sinó a retre un profund homenatge a l’estranger que s’està dues hores sota la calda esperant per entrar-hi. Molt fina hem de tenir la pell perquè això, l’ocupació massiva de la vorera, molesti tant els veïns.
Per contra, és immoral no haver solucionat la tortura que significa de debò per al veïnat el trànsit descontrolat d’autocars i les seves seqüeles d’ensurts, fums, sorolls i malestar (fins fa poc, hi havia agències que, tot travessant Barcelona de matinada, es desviaven per parar davant el temple de la Sagrada
Família).
No hem d’estar particularment orgullosos els barcelonins de proporcionar als diaris les mateixes notícies cada any. Seria hora d’anar aclarint-nos de debò sobre el que volem i aplicar-ho.