Marxo de viatge i no he pogut votar. Vaig provar de fer-ho per correu però com que l’empadronament no tenia sé quina antiguitat necessària, no he pogut votar. Així que segueixo amb el dubte. Ho dic perquè vaig viure aquí un temps sense votar, però després també vaig viure a llocs  les votacions no serveixen per a res. I això em va dur a pensar que votar tenia sentit o, si més no, era un dret aconseguit que calia usar. Però no entenc molt bé com funcionen ara les coses aquí. Ho dic perquè més enllà de un partit o una tendència política, recolzo també l’imaginació, la passió, la honradesa. I a mi, com a tots, em costa creure que tot plegat no sigui un circ (envellit.) I tot i així no deixem de sorprendre’ns amb les coses que veiem que fan els polítics.

Jo entenia més la política d’altres països on el corrupte era evidentment corrupte i la població estava preparada per assumir-ho (tot i que no per enfrontar-ho.) I la democràcia "real" em confon. Perquè a la meva alegria en adonar-me que hi ha democràcies que funcionen: no en els resultats, és clar, perquè funcionar sempre és impossible. Però on hi ha diferències reals entre un partit i l’altre, i on surt escollit qui votem. Sense trampa. I tot i que això és encoratjador, trobo a faltar de països menys democràtics, l’involucrament de la població amb la realitat política, la passió de la ciutadania i dels polítics. I sovint, el que llegeixo i el que veig, m’avorreix. Em sembla fals, és clar, com em sembla a molts altres llocs del món. Però també em sembla repetitiu, inexpert... una política una mica d’estar per casa que o bé no passa d’aquí, o bé no ens ho ha sabut explicar. I aquest desinterès dels uns cap als altres fa que no em faci tanta recança no haver pogut votar. Perquè tot i que vull que guanyi un partit enlloc d’un altre, penso que cap d’ells s’esforça prou a dir-nos qui són, què volen i qui creuen que som nosaltres.