Fora de joc

La Corona espanyola té mala peça al teler

La monarquia espanyola sembla haver trepitjat merda d’un temps ençà. Als problemes derivats de la conducta "inapropiada" d’Iñaki Urdangarin, cal afegir la carnassa oferta a la premsa rosa i groga pel llibre de Pilar Eyre (La soledad de la Reina, que ha derivat en un cartell provocatiu d’una empresa de contactes, amb la frase "Ya no tienes por qué pasar la noche sola" i la imatge de la Reina abraçant un boy), que presenta el rei Joan Carles I com un faldiller de mena, i el torpede a la línia de flotació de l’aurèola democràtica del rei que ha suposat la desclassificació de la correspondència diplomàtica alemanya. Així doncs, ni oficial ni cavaller, i amb seriosos dubtes sobre l’origen del seu patrimoni, del qual encara no s’ha dignat a revelar-ne els detalls.

L’ambaixador alemany Lothar Lahn es va entrevistar amb el rei Joan Carles I el 26 de març del 1981. Lahn no era cap passerell i, encara menys, un bocamoll. Tenia 59 anys, feia quatre anys que estava en el càrrec, procedia del Xile de Pinochet i dominava la llengua castellana. L’ambaixador va informar els seus superiors de l’entrevista per escrit, tot dient que Joan Carles I no va manifestar cap tipus d’indignació o de menyspreu respecte dels militars colpistes del 23-F, ben al contrari, comprenia la seva actitud i fins i tot hi palesava una certa simpatia. En aquest sentit, estava disposat a fer mans i mànigues per suavitzar el càstig i girar full com més aviat millor. Fet i fet, deia el rei segons l’ambaixador, "tan sols volien el millor per a Espanya, allò a què tots aspirem: el restabliment de l’ordre, la disciplina, la seguretat i la calma". La culpa era d’Adolfo Suárez, i de la democràcia i la Constitució no en deia ni piu.
Amb el pas del temps el rei va interioritzar, com el famós general de la Rovere del film de Roberto Rossellini, el relat de campió de la democràcia. Per això li va explicar al seu biògraf autoritzat, José Luis de Vilallonga, que no entenia per què no l’havien detingut els colpistes. Sabino Fernández Campos, l’escuder fidel del rei, va fer suprimir aquest paràgraf de l’edició espanyola. La resposta era ben clara: el cop de timó es feia a favor i no en contra de la Corona.

Más Noticias