30/04/2011

Dia rere dia visc enormes resistències a acceptar que vivim en un canvi d’època que ens hauria de fer replantejar moltes de les certeses que encara defensem. Són resistències estèrils, perquè el món avança i hi ha tota una generació que ja viu els canvis com una normalitat quotidiana. Permetin-me que els expliqui una història que va fer córrer molta tinta.

Fins que els germans Wright no van inventar l’avió, la llei americana sobre la propietat de la terra era clara. Hom era propietari no solament de la superfície, sinó també de tot el que hi havia a sobre i a sota, és a dir, de la part corresponent a l’espai aeri fins als confins de l’univers i de tota la profunditat fins al centre de la Terra. Però van arribar els avions: si la meva propietat arriba fins al cel, què passa quan un avió hi entra? Tinc el dret de prohibir-li el pas? Puc negociar amb les companyies aèries drets d’exclusivitat? L’any 1945 va arribar el primer cas als tribunals federals. És el que es coneix com a cas Causby. Thomas Lee i Tinie Causby, pagesos de Carolina del Nord, van començar a perdre pollastres que fugien esfereïts a causa del vol baix d’avions militars i que morien esclafats contra les parets de la granja. Indignats, els Causby van posar un plet al Govern per entrar a la seva propietat sense permís. Els avions, esclar, mai no van tocar la terra dels Causby, però, si segons la llei la seva propietat s’estenia fins als "confins de l’univers", llavors era veritat que el Govern i els seus avions militars cometien un delicte clar i demostrable que els Causby tenien tot el dret de denunciar i aturar. El cas va arribar a la Cort Suprema. El Congrés havia declarat que les rutes aèries eren públiques, però la llei de propietat no s’havia modificat i, per tant, la declaració del Congrés era inconstitucional, ja que s’expropiava propietat sense cap mena de compensació. Finalment, el jutge de la Cort Suprema William Douglas va decidir que el sentit comú i l’evolució havien de prevaler i que no es podia limitar el progrés amb arguments que en el seu moment eren raonables però que havien perdut tota lògica.
El món canvia molt de pressa, molt més de pressa del que som capaços de canviar nosaltres mateixos.