Fora de joc

Blanqueig de l'opi afganès

Andreu Mayayo

Malgrat que en els darrers mesos la intensitat de l’activitat terrorista s’ha desplaçat de l’Afganistan al Pakistan, la situació política afganesa és lluny d’estabilitzar-se, amb la qual cosa no hi ha calendari de sortida per a les tropes internacionals, espanyoles incloses. De fet, des de l’any 1973, amb l’enderrocament del rei, la conflictivitat dels diversos grups tribals continua sent la mateixa, amb els mateixos protagonistes, per raons més etnolingüístiques que no pas religioses. L’única cosa que ha canviat en aquest país és la intervenció externa, primer dels soviètics, després dels talibans, d’uns anys ençà, dels Estats Units.
Fa pocs dies, el catedràtic de ciències polítiques Pere Vilanova, director de la Divisió d’Afers Estratègics i de Seguretat del Ministeri de Defensa, es resistia a posar a l’Afganistan l’etiqueta de narco-Estat i, molt especialment, acceptar la tesi establerta en els mitjans de comunicació referida al fet que el 90% de l’opi mundial procedeixi d’aquest

país. Tan sols el 16% del territori afganès és apte per al conreu i bona part és utilitzat per a la producció pròpia d’aliments. D’altra banda, en els darrers dos anys, segons els informes de l’ONU, la producció d’opi s’ha reduït en un 40% a l’Afganistan.
Tot amb tot, caldria no caure en l’error ingenu d’intentar eradicar el conreu de l’opi, tal com s’ha fet endebades amb la cocaïna a països com Colòmbia o Bolívia, sinó forçar, tal com suggereix Pere Vilanova, l’acord de compra per part de la indústria farmacèutica internacional
–que, recordem-ho, continua utilitzant a bastament els derivats dels opiàcids– i donar una sortida controlada a l’opi afganès.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias