Fora de joc

Una altra reforma urgent i necessària

Tot just diumenge passat, Jordi Solé Tura­ hau­ria complert vuitanta anys. Trobem a faltar el seu somriure solar, però també la seva saviesa constitucional. Fa unes setmanes, el company de columna –el professor Joan Subirats– feia referència a l’esmena (fallida) de Solé Tura, que ens hauria estalviat el viacrucis estatutari interminable.
L’experiència frustrant de la Segona República, amb un Estatut (el de Núria) primer plebiscitat a Catalunya i després retallat a les Corts espanyoles, va alliçonar els polítics de la Transició per no sotmetre a referèndum l’Estatut fins després de la seva aprovació per les Corts. Així, doncs, la voluntat dels ciutadans expressada en el referèndum anava a missa. Per això, Solé Tura volia reblar el clau deixant ben palesa la inhibició del Tribunal Constitucional davant un hipotètic recurs d’inconstitucionalitat.

La modificació, però, de la llei del Tribunal Constitucional no ens hauria de fer perdre de vista la necessitat i urgència de reformar el Senat per convertir-lo en una veritable cambra de representació territorial i no de segona (i inútil) lectura de les lleis aprovades pel Congrés.
Abans de res, caldria reflectir la realitat actual, en què les províncies han deixat de ser la base territorial del país en benefici de les comunitats autònomes. En aquest sentit, tot seguint els criteris de racionalització administrativa, seria bo suprimir, per obsoletes, les províncies. A més a més, des del punt de vista electoral, serviria per evitar el greuge comparatiu entre comunitats, com per exemple el cas de Castella i Lleó, que amb un terç de població respecte a Catalunya, elegeix el doble de senadors.

Más Noticias