Fora de joc

Qui contamina ja no vol ni tan sols pagar

Al bell mig d’una nova fuita de petroli a la Costa Daurada, i en els darrers mesos portem més de 200.000 litres vessats (i Repsol fugint d’estudi), la Confederació Empresarial de Tarragona, nucleada pel sector petroquímic, no li passa pel cap una altra cosa que aplaudir, no sé si també brindar amb cava, la supressió de la conselleria de Medi Ambient que ha decretat el president Artur Mas.

L’organització empresarial, per boca del seu president Antoni Belmonte, alhora vicepresident de la patronal Foment del Treball Nacional, no es talla ni un pèl i acusa sense embuts l’anterior Govern de tenir una política mediambiental massa exigent i perjudicial a la seva activitat industrial. Ara, es freguen les mans, amb un Govern business friendly, amic de les empreses, que durant la campanya electoral ja havia deixat anar els cants de sirena a favor d’escombrar la pols sota la catifa. Ras i curt: l’activitat econòmica no pot aturar-se per la protecció mediambiental i entre les diferents mesures mediambientals s’ha d’optar per la més barata.
Quan l’avarícia i la cobdícia és la responsable directa dels principals desastres ecològics, com el més recent provocat per BP al golf de Mèxic, costa d’entendre que es pugui abaixar la guàrdia en la conservació i protecció mediambiental. El mitjà és el missatge, deia Marshall McLuhan, i el nom de les conselleries palesa les sensibilitats i les prioritats del nou Govern. Mentre el president Mas no ha tingut cap mania a suprimir una conselleria creada pel president Jordi Pujol, ara fa vint anys, prou que s’han escarrassat a afegir família, tot substituint ciutadania, a la conselleria de Benestar Social.

Más Noticias