Fora de joc

Mèxic, la fallida d'un Estat

Segons la definició clàssica del sociòleg alemany Max Weber, Mèxic hauria deixat de ser un Estat, ja que fa temps que ha perdut el monopoli de la violència. Fa pocs dies, el president Felipe Calderón va nomenar el quart ministre de l’Interior en un intent d’aturar una hemorràgia esfereïdora en què els assassinats es compten per milers. Al feminicidi de Ciudad Juárez, als assassinats indiscriminats contra familiars de policies i agents de l’autoritat, a les revenges mafioses entre narcotraficants, cal sumar el nombre de periodistes que han perdut la vida en un clima de violència extrema superior al de molts conflictes bèl·lics.

Des de l’any 1983, 108 periodistes han estat assassinats, 42 dels quals en els 43 mesos del Govern federal actual. Una estadística macabra d’un per mes. Només enguany ja són nou els periodistes morts, als quals s’han d’afegir dos més de desapareguts. Els darrers de deixar la pell han estat el matrimoni format per Juan Francisco Rodríguez Ríos i María Elvira Hernández Galeana (directora del setmanari Nueva Línea) i Miguel Ángel Bueno Méndez.
Els Estats Units de Mèxic han perdut el monopoli de la violència i, el que és pitjor, la capacitat d’impartir justícia, de dur els criminals davant els tribunals per ser jutjats, condemnats i empresonats. La impunitat és total i absoluta i alimenta encara més la violència obscena. No hi ha reparació moral per a les víctimes, sobretot si són pobres i anònimes, i no hi ha càstig exemplar per als assassins. A tall d’exemple, cap dels crims comesos contra els periodistes ha estat resolt, ni cap autor material o intel·lectual ha estat dut davant dels tribunals de justícia.

Más Noticias