Fora de joc

Els 'papers' com a metàfora

Andreu Mayayo

El cop d’Estat del 23-F va congelar l’esperit de la Transició, si més no, pel que fa a la concepció d’Espanya i la seva estructura territorial. La LOAPA en va ser el fill bord però el mal ja estava fet i el nacionalisme espanyol va revifar de la mà del PSOE, en la seva versió moderna i modernitzadora, i d’AP/PP, en la seva versió neofranquista més carrinclona.
D’aquesta manera, els famosos papers de Salamanca han esdevingut una metàfora trista i punyent d’aquests darrers 30 anys i, molt especialment, de les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya. Convé recordar que abans del cop d’Estat els papers haurien pogut ser restablerts als seus legítims propietaris fins i tot amb l’aquiescència de Manuel Fraga, que va signar una petició parlamentària en aquest sentit del diputat Antoni de Senillosa.

La documentació i els objectes espoliats per les tropes d’ocupació no van constituir mai cap arxiu sinó una font d’informació per fitxar més de tres milions de persones considerades desafectes al nou règim. Fet i fet, determinats fons personals ja havien estat retornats per les autoritats de manera arbitrària. Ningú va dir pruna. De cop i volta, davant la petició catalana, les autoritats locals criden a sometent. Calia defensar de manera numantina allò que l’escriptor Gonzalo Torrente Ballester va proclamar que els pertanyia per dret de conquesta, o bé els "cráneos privilegiados" que pontificaven sobre la unitat de l’arxiu. Ras i curt: la gent de Salamanca estava disposada a deixar-se la pell per un arxiu fantasma i per una unitat més fictícia que real (com la d’una determinada Espanya).
El món al revés continuaria amb el bateig del carrer de l’arxiu amb el nom de l’"espolio" referint-se no a l’espoli del 1938-39 sinó a la restitució als seus propietaris i per refer la unitat (aquesta sí) d’arxius municipals escapçats o de la mateixa Generalitat mutilada. El mateix alcalde del PP va ser recriminat pels hereus del filòsof en utilitzar la frase famosa de Miguel de Unamuno "venceréis pero no convenceréis" per endegar l’any 2005 una campanya contra el retorn dels papers a Catalunya. I, mentrestant, CiU i el PP fent manetes, com sempre.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias