Fora de joc

Sense veure la llum del final del túnel

Andreu Mayayo

A mitjans dels anys noranta formava part, com a alcalde de Montblanc, del grup d’ajuntaments de les principals ciutats per on passa la carretera N-240 (de Tarragona a Sant Sebastià, passant per Lleida, Osca, Jaca i Pamplona), que maldaven per transformar-la en una autovia (A-27). L’objectiu era crear una via, entre el Cantàbric i el Mediterrani, alternativa a la vall de l’Ebre i que de retop articulés les valls pirenaiques. El model no era altre que l’autovia francesa entre mars de Perpinyà a Bordeus. El Ministeri de Foment va acollir la proposta amb entusiasme, la va marcar com a prioritària i va posar la fita de l’any 2007. De tot plegat, el darrer tram per executar-se és el de Tarragona-Lleida i, molt concretament, el de Valls-Montblanc, ja que per al tram Montblanc-Lleida la proposta més raonable seria rescatar el tram corresponent de l’autopista AP-2.

A més, l’autovia A-27 de Tarragona a Montblanc permetia lligar, a través de la conversió, per part de la Generalitat, en autovia de la C-14 entre Montblanc i Tàrrega, el port de Tarragona amb l’Eix Transversal. En aquest sentit, l’adjudicació, el juliol del 2008, del tram Valls-Montblanc va ser rebuda amb satisfacció.
Després de les retallades de tot tipus –estatutàries, de finançament, d’endeutament municipal– les d’obra pública proposades per Foment es fan difícils d’entendre i, sobretot d’empassar, quan estàvem a punt de veure la llum al final del túnel del coll de Lilla, entre Valls i Montblanc. Potser el ministre Blanco, en una data tan assenyalada com la d’avui, ens convida a fer el Camí de Sant Jaume a peu i passar per casa seva a Palas de Rei. Bon camiño, Pepiño!

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias