Fora de joc

L'Aede vol fer calaix amb la prostitució

Andreu Mayayo

Comptat i debatut, hi ha poques veritats perdurables en el temps i en l’espai. Una d’elles, que s’expressa en lletres d’or en la premsa comercial, és que qui paga mana. En aquest sentit, no ens ha d’estranyar que algun columnista de prestigi internacional, portaveu de les lletres catalanes, que es guanya les garrofes en un diari que obté beneficis gràcies als morts i les putes (i les subvencions, per descomptat), frivolitzi, això sí amb gràcia, sobre la publicitat anomenada eufemísticament de contactes.
L’Associació d’Editors de Diaris Espanyols ha posat el crit al cel contra la resolució aprovada pel Congrés dels Diputats de prohibir d’una manera expressa la publicitat de la prostitució. Fins ara la línia argumental pregonada era que no es pot matar el missatger i, per tant, més que prohibir la publicitat caldria prohibir l’activitat. Tanmateix, els exemples del tabac i l’alcohol els han tapat la boca.

Ara l’argument dels campions de la llibertat d’expressió i d’empresa és el de la igualtat (benvinguts al club!), és a dir, que no es pot discriminar la premsa escrita respecte a les condicions publicitàries d’altres mitjans de comunicació. Convindria recordar, a tall d’exemple, que les televisions privades, per llei, no poden vendre espais publicitaris a les forces polítiques i en canvi els diaris sí, i omplen pàgines en campanya electoral i sempre que
poden.
Podem continuar amagant el cap sota l’ala i riure amb l’acudit caspós de "Senyoreta ensenya el búlgar", però els anuncis de contactes no ens informem de res, tan sols que pagant et pots creure el rei del mambo. Així doncs, m’apunto a la idea que es prohibeixin a tots els mitjans.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias