Altrament

La revolta que s'acosta

Imma Tubella

Avui encara no sabem quin percentatge d’abstenció tindrem, però tot fa pensar que serà molt elevat. De fet, podria ser que fos la guanyadora real de les eleccions. La veritat és que malauradament cada cop és més evident l’enorme distància entre ciutadania i política. Parlem de dos mons que subsisteixen en paral·lel i de moment van fent sense que a simple vista sembli que tant a polítics com a ciutadans els molesti gaire aquest divorci. És veritat que una gran part dels polítics són persones molt compromeses i dedicades a la lluita pel bé comú, però també és veritat que les enormes llacunes legals que tenim en el model de finançament de partits polítics, per posar només un exemple, produeixen monstres que fan molt mal a la política entesa en el seu sentit més pur.
La política és necessària. Molt necessària. Cal, tanmateix, una reforma total i absoluta de com l’entenem. El que tenim, per mi, no és política, és un conjunt de fulls de ruta a curt termini sense cap projecte de futur.

Fa pocs dies, un amic em va deixar el llibre L’insurrection qui vient, signat pel Comitè Invisible, que m’ha provocat un malson aquesta nit. És un llibre de l’any 2007 que comença dient: "Es miri per on es miri, el present no té sortida. L’esdevenidor no té futur". Segons el Comitè Invisible, ideòleg de les banlieues enceses, la idea de representació política s’ha pervertit, igual que la idea de dretes i esquerres, protagonistes de discursos intercanviables. El Comitè insisteix que s’han exhaurit totes les reserves d’il·lusió, que hem tocat fons i que només queda una sortida: la destrucció per la destrucció. No cal construir res. Simplement destruir.
Retinguem aquestes idees i esborrem el somriure que se’ns pot dibuixar a la boca pensant que és cosa de marginals. I confiem que la nostra societat sigui molt més adulta que la nostra política.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias