Fora de joc

L'herència del franquisme

El pitjor de l’escàndol del Diccionario Biográfico Español no és la manca de rigor científic o el malbaratament de recursos públics, sinó el tuf de franquisme en la reacció de la Real Academia de la Historia i en bona part dels mitjans de comunicació editats a Madrid. L’entrevista al director de la RAH publicada per aquest diari és, sense embuts, un insult a la cultura democràtica. Com pot tenir la barra d’afirmar que "todos hemos tenido cargos en la dictadura [com a mínim reconeix que Franco era un dictador]. Los que tenemos cierta edad, claro. Yo soy catedrático des de 1967"? Gonzalo Anes s’oblida dels professors universitaris que van prendre el camí de l’exili i d’aquells que van perdre la feina per la seva oposició al franquisme. Dos anys abans que ell prengués possessió com a catedràtic, José María Valverde va renunciar a la seva càtedra d’estètica en solidaritat amb tres catedràtics expulsats.
Com pot dir el marquès de Castrillón que l’hagiògraf de Franco, Luis Suárez, "es un hombre de altísimas actitudes liberales y lo ha sido siempre"? Luis Suárez pot ser una bona persona i un medievalista excel·lent, però no és –i no ho ha estat mai– un liberal, sinó un franquista de cap a peus. El franquisme era per definició pròpia (repassi, senyor Anes, els manuals de formació política de Manuel Fraga) un règim polític antiliberal. Franquisme i liberalisme és una antinòmia. No es pot ser franquista i liberal.

Mentre que a Catalunya fins i tot la dreta conservadora té clara la naturalesa antiliberal del franquisme, la dreta espanyola continua vindicant el franquisme com l’origen del desenvolupament econòmic i de la democràcia. La manca de polítiques públiques de memòria democràtica ha permès que el franquisme continuï fent la viu-viu en la societat espanyola. Com es pot entendre, si no, que hi hagi aparadors al Paseo de la Castellana i a la Plaza Mayor amb els bustos de Franco, Hitler, Mussolini i Tejero amenaçant amb la pistola? A Alemanya això seria considerat un delicte.
Per cert, per què no s’ha pronunciat públicament el Memorial Democràtic sobre les declaracions de Luis Suárez, en què afirmava que el català mai no havia estat prohibit pel franquisme?

Más Noticias