Fora de joc

El dia que van canviar el món

Tres dies després dels atemptats i la matança d’Utoya, un bon amic arribava a l’aeroport d’Oslo i el va sorprendre, gratament, que gairebé ni li van demanar el passaport. Amb llàgrimes als ulls i el cor trencat per un dolor punyent, les desenes de milers de persones que s’havien congregat als funerals van homenatjar les víctimes amb el compromís que la bogeria assassina no canviaria ni les seves vides ni la del país.
En la reacció dels noruecs hi va tenir un paper molt important l’actitud de fermesa del seu primer ministre, Jens Stoltenberg, des del primer moment, quan el cotxe bomba de 500 quilos va fer saltar enlaire el seu despatx, després de conèixer l’assassinat de desenes de joves del seu partit en el paradís de la seva infantesa i, al capdavall, en el dia del funeral quan s’havia de passar el dol. No es van llançar enlaire ni punys ni trets sinó 200.000 roses.

El socialdemòcrata Sotltenberg la va encertar quan va declarar d’antuvi: "L’important és que no ens espantin. La finalitat d’aquest tipus de violència és posar-nos la por al cos". Quan els cadàvers dels joves -molts d’ells fills dels seus amics- es comptaven per desenes, va serrar les dents i va afirmar que res ni ningú destruiria la democràcia. Així mateix convocava als funerals pregonant: "Demà el món veurà que la democràcia Noruega és més forta que mai. La nostra resposta és la democràcia. Això ho devem a les víctimes".
L’11 de setembre del 2001 uns atemptats brutals als Estats Units provocaven un gran nombre de víctimes i un fort sentiment d’humiliació col·lectiva. Eric Hobsbawm, l’historiador viu més conegut del món, s’ho mirava tot a través del televisor des del llit d’un hospital. Davant la reacció del president George Bush, va escriure: "Washington va anunciar que l’11-S ho havia canviat tot i, amb aquesta declaració, va canviar realment tot i va imposar un nou ordre mundial".
Com diria el president Jordi Pujol, l’important no és l’11 de setembre del 1714 sinó l’endemà. Els Estats Units van respondre com un poble adolescent clamant revenja. Els noruecs van optar per defensar la seva democràcia. Stoltenberg es mereix el premi Nobel de la Pau.

Más Noticias