Fa poques setmanes moria l’Anton Santacana Ballesté, un pagès de Rocafort de Queralt que durant cinc anys va dur cosit al pit del pijama de ratlles un triangle blau amb una S majúscula de fil blanc a l’interior acompanyat del número 3430. L’Anton Santacana era un dels darrers supervivents del camp de concentració de Mauthausen, on van deixar-hi la pell i els ossos cinc mil republicans espanyols. Una xifra molt petita respecte a les 200.000 persones que hi van perdre la vida però que, alhora, representa la proporció de mortalitat més elevada dels col·lectius nacionals presents al camp. El 5 de maig de 1945 un escamot de reconeixement de l’exèrcit dels EUA franquejava la porta del camp principal de l’arxipèlag concentracionari situat a la riba austríaca del Danubi. Els carcellers de les SS s’havien fet fonedissos i un comitè de presos havia agafat el control de la situació. L’endemà una pancarta donava la benvinguda al gruix dels soldats nord-americans. La pancarta, en castellà amb una traducció matussera a l’anglès i una altra d’impecable al rus, deia: "Los españoles antifascistas saludan a las fuerzas liberadoras".Avui es commemora el 65è aniversari de l’alliberament del camp, la fi d’una nit sense albada. Tothom va poder tornar a casa, alguns per ocupar alts càrrecs com el txec Artur London, que seria nomenat viceministre d’Afers Exteriors, o bé l’austríac Simon Wiesenthal, que amb el temps seria el més famós caçanazis. Tanmateix, els republicans espanyols van ser els únics que no van poder tornar a casa. Els aliats no farien fora Franco, ans al contrari, li riurien les gràcies fins al final de la seva vida.