Fora de joc

L'anomalia de Duran i Lleida

Andreu Mayayo

Els nervis estan traint dia sí dia també el candidat de CiU. Potser és la seva proverbial indolència, pregonada per Felipe González, o bé el calfred que li provoca sentir l’alè de Jorge Fernández Díaz al clatell, el cas és que aquesta campanya electoral se li està fent ben llarga i costa amunt. Tot fa pensar que la carrera política dilatada de Josep Antoni Duran i Lleida pot quedar ben malmesa i gairebé estroncada la nit del 20-N. Els primers a celebrar-ho, de segur, seran els seus socis de Convergència, que per fi s’hauran desempallegat d’una presència incòmoda i empipadora com la d’un xiclet enganxat a la sola de la sabata.
L’apropiació de Catalunya per part del líder democratacristià és obscena i ofensiva. No es tracta tan sols del farciment embafador de senyeres del seu espot publicitari sinó el mal costum d’estigmatitzar els ciutadans per raons de residència (Nou Barris, l’Hospitalet), de país de procedència (immigrants), d’orientació sexual (homosexuals), de situació laboral (aturats per vici), de religió (islamofòbia) o bé d’ideologia (repartint certificats de catalanitat i de catalanisme). El bandejament del PSC de l’àmbit del catalanisme polític és molt més que un error conceptual, és una prova de sectarisme ideològic i polític absolutament intolerable.

El que ha estat, de debò, una anomalia històrica al segle XX és la presència majoritària del catalanisme conservador en les Corts espanyoles, sense comptar, esclar, els estats d’excepció i les dictadures dels generals Miguel Primo de Rivera i Francisco Franco. El poble de Catalunya, en llibertat plena, sempre ha donat suport majoritari als partits catalanistes i
d’esquerres.
El que ha estat, en aquests darrers 35 anys, una anomalia política és UDC, a punt de desaparèixer, com a Espanya, en les primeres eleccions del 1977, i que ha sobreviscut, com una paparra, a l’aixopluc de CiU, amb la quota del 25%. El que ha estat una anomalia és Duran i Lleida, que aspirava a succeir Jordi Pujol i que quan ha liderat CiU en unes eleccions, com ara les generals del 2004 i 2008, ha tret els pitjors resultats de la federació. Mal m’està dir-ho, però Duran i Lleida fa bo a Mas.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias