Fora de joc

El desprestigi del Senat

Només cal fer un cop d’ull a la papereta salmó per adonar-se de la marginalitat en què ha caigut el Senat, fins i tot per als mateixos partits i coalicions electorals. La nova Llei Electoral ha reduït el nombre de candidatures a la circumscripció de Barcelona de les 29 del 2008 a deu; les cinc extraparlamentàries, ben sobreres, i l’única candidata d’UPyD, també. De les altres quatre (PSC i ICV-EUiA mantenen la coalició, ara amb el nom d’Entesa pel Progrés de Catalunya), només ens hem assabentat de la presència del doctor Moisès Broggi, per raons d’edat i de fractura de fèmur, que, tanmateix, ja va deixar clar que, si surt elegit, no recolliria l’acta de senador. Fins i tot el PP, que per primer cop aspira a aconseguir un senador a Catalunya per elecció directa, presenta uns candidats i una candidata absolutament
desconeguts.

De segur que tots els que passem de la cinquantena podem recitar de memòria –com si fos la davantera mítica del Barça immortalitzada per Joan Manuel Serrat– els candidats al Senat de l’Entesa dels Catalans de les primeres eleccions del 1977: "Benet, Candel, Cirici" per Barcelona, o bé "Baixeras, Martí, Subirats" per la meva circumscripció tarragonina. Després la cosa va anar perdent pistonada i les candidatures del Senat es van convertir en la prejubilació daurada d’alguns diputats honorables, com ara Josep Andreu i Abelló i Jordi Solé Tura. A hores d’ara ni les mateixes forces polítiques s’esforcen a presentar-nos-els (els suplents ni apareixen a la papereta) i fer campanya.
El desprestigi del Senat és tan gran que ni tan sols s’aprofita l’avinentesa d’elecció directa per estimular la bondat de les llistes obertes i la relació més estreta entre els parlamentaris i els ciutadans. Al Senat, recordem-ho, es pot votar de manera personalitzada i fins a un màxim de tres persones d’entre tots els candidats presentats en una única papereta. Malgrat tot, les diferències de vot entre les candidatures d’un mateix partit al Congrés i al Senat són mínimes, així com entre els candidats del mateix partit. Caldria tornar al 1977 per trobar l’excepció en la figura de l’independent Lluís Maria Xirinacs.

Más Noticias