Altrament

Escoltem-los

Hi estiguem d’acord o no, ens agradin o ens incomodin, els entenguem o no, els indignats han aconseguit entrar de ple en l’agenda política i, per tant, en l’agenda dels mitjans de comunicació. Per primera vegada després de la Transició, reflexionem si la democràcia que tenim i el sistema parlamentari que se’n deriva són el que necessitem. Aquest és el seu primer èxit.
El que em sorprèn és que llegeixo i escolto opinions contundents tant a favor com en contra, totes referides a qüestions ideològiques i programàtiques: si són o no són anarquistes, de dretes, d’esquerres, independentistes, espanyolistes, brètols sense contingut, revolucionaris ingenus..., quan, des del meu punt de vista, el que ens hauria de cridar l’atenció és que no estem davant d’un moviment ideològic, ni nacional ni social. Estem davant d’un moviment polític en el sentit més pur del terme, un moviment que reclama una reflexió sobre el sentit del que ens hem acostumat a anomenar democràcia, sobre la seva representativitat i, en darrer terme, la seva legitimitat; un moviment que reclama la transformació d’un model representatiu esgotat, la participació en els afers que afecten la vida quotidiana de les persones i més participació en la cosa pública, és a dir, en la política.
I no oblidem que no es tracta d’un moviment local, sinó d’una tendència global que connecta amb un descontentament transversal per l’actual manera de fer política, centrada en els interessos dels partits que la controlen, que no dóna resposta a les necessitats de les persones i que provoca que els joves se sentin abandonats. Una situació que, com ha dit recentment el sociòleg Alain Touraine, ha provocat "una ruptura total entre el ciutadà i el polític".
En conjunt, estem davant d’un moviment polític, transversal i intergeneracional. Per això, no el menystinguem posant-hi una etiqueta qualsevol i, d’aquesta manera, un cop etiquetat i classificat, no pensem que el podrem oblidar. Per contra, recomanaria, encara que sigui breument, escoltar-los i tot seguit iniciar una reflexió, no pas sobre ells sinó sobre nosaltres mateixos. No ens cal estar-hi d’acord o estar-hi en contra; simplement ens cal reflexionar sobre el nostre futur.