Altrament

Diada sense laments

Suposo que seria normal que avui parlés de l’Onze de Setembre, de la Diada, però prefereixo parlar d’edificar, d’estructurar i de consolidar sobirania, que és parlar de la Diada però d’una altra manera. Un cop consolidada la democràcia que tenim (quin tipus de democràcia ja és un tema per a un altre article), sempre he pensat que celebrar derrotes no ajuda a construir; en tot cas, ajuda a desfogar-se per passar un any més. Això no obstant, allò de qui dia passa any empeny ja no és vàlid en aquest context, perquè de tant empènyer ja estem en un estat d’esgotament sense retorn.
S’ha acabat el temps de plorar i també de lamentar-nos. Ara hem de construir, i per fer-ho no necessitem una altra cosa que la voluntat. Ja no parlo de projecte, no fos que ens passéssim trenta anys més elaborant-lo i discutint-lo. Parlo d’edificar, estructurar i consolidar; d’aprofitar escletxes de sobirania, de desobeir si cal. Ja ho hem fet i no ha passat res (sempre penso en la posada en marxa de Televisió de Catalunya al marge de la legislació vigent), ans al contrari: ens sentim orgullosos d’haver-ho fet.

¿I qui no se sentiria orgullós de situar Catalunya entre els primers països d’Europa pel que fa a ensenyament, diners destinats a la recerca, infraestructures o renda per càpita? Això no és cap somni d’adolescència; és una realitat contrastada pels millors economistes del país; això sí: en el cas que fóssim amos de la destinació dels nostres recursos, i fins i tot gestionant nosaltres la solidaritat necessària.
Si volem ser fidels i honorar els quaranta mil herois barcelonins que van caure durant el setge de Barcelona del 1714, oferim-los un nou país, no un nou lament.

Más Noticias