04/08/2011

A casa nostra, la disciplina vial té una curiosa barreja de civisme i repressió. Barcelona, per exemple, és una ciutat perfecta per comprovar-ho. Quan s’estableixen canvis d’ordenança que afecten greument els costums i hàbits dels conductors, es triga un quant temps a aconseguir solidificar la modificació, però s’aconsegueix. I com? Amb aquesta psicologia tan particular que ve a dir: d’entrada, m’han de reprimir, però un cop ho entenc, ho assimilo i ho compleixo admirablement. Va passar ja fa anys amb la implantació de l’obligatorietat del casc als motoristes, la del cinturó de seguretat i el control de la invasió dels carrils bus. Al principi, multes i control. Després, Barcelona, si es compara amb una altra gran capital com ara Madrid, és un exemple.
La discussió d’aquest mig estiu del 2011 és, un altre cop, originada per la presència cada vegada més habitual i massiva de bicicletes pels carrers de la ciutat i de la conveniència de separar físicament els carrils bici de la resta de la calçada. Els ciclistes ho volen, ja que se senten més segurs. Jo preferiria que no hi fossin i que es multés al màxim els invasors del carril. Ja veurem què fa el nou ajuntament. El que és inqüestionable és que, separats o no, els carrils s’han d’utilitzar tant com es pugui. Per exemple, es pot demanar al col·lectiu de ciclistes sense semblar exagerat que, si tenen un carril bici a mà, el facin servir encara que això impliqui separar-se uns quants metres de l’itinerari que més els interessa. Caldria canviar el xip mental ja que, de tenir la llibertat absoluta de circular pertot arreu es passaria a una mentalitat més de l’usuari del tren o del metro: per anar de A a B no es tria la ruta més curta sinó la combinació de carrils bici que t’hi porta. Així s’evitarien situacions grotesques com ara autobusos articulats sortint del seu carril per tal d’avançar una bicicleta que l’ha envaït.
A canvi, què rebria el ciclista? Seguretat en tots els sentits, ja que s’hauria de materialitzar un control sever i exhaustiu dels carrils bici: multes i més multes per a tots els vehicles que envaeixin la part destinada a les bicicletes. Prou furgonetes (amb carril bici o sense) aturant-se exactament davant del comerç on han de descarregar una capsa de magdalenes. Per això hi ha els magnífics espais de càrrega i descàrrega. I si no n’hi ha, es busca el lloc més proper per descarregar.

Prou cotxes i taxis bloquejant el carril bici. Si un agafa un taxi, se l’adverteix que a tal carrer caldrà aturar-se una mica més enllà o més ençà perquè el carril bici impedeix fer-ho davant del portal de casa. Les bicicletes han de ser les reines absolutes del carril bici. A canvi, multes i més multes per als biciclistes que no compleixin l’ordenança.
Repetim, si per anar de A a B tens combinació de carril, no hi ha cap raó perquè vagis per la vorera per tal de traçar la línia més curta. Si no tens carril, l’ordenança diu per quina vorera pots anar i per quina no. Multes per als biciclistes que, tenint el carril, van per la vorera! Multes per als biciclistes irrespectuosos amb els vianants! I que consti, i cal dir-ho una altra vegada, a Barcelona la situació ha millorat moltíssim.
Una fita de l’actual Ajuntament ha de ser continuar amb la implantació del carril bici per tota la ciutat, per facilitar al màxim la circulació d’aquest vehicle i evitar la interferència amb els de motor.