29/08/201129/08/2011

Les estadístiques municipals barcelonines sobre la lluita contra els incívics apunten cap a un nou estat de la qüestió. Les multes han augmentat espectacularment en alguns casos (la repressió dels sorolls i del que pertorbi la pau al carrer) i moderadament en la resta de conceptes bàsics (orinar o beure alcohol al carrer i venda ambulant). Tot i que l’estadística trimestral encara agafa una part de l’admnistració bipartita de l’Ajuntament de Barcelona, la mà del nou consistori ja es comença a notar.
I va més enllà de la simple estadística de les multes. Ja se sap que costa molt cobrar-les i que potser caldria articular una altra mena de càstig per als infractors. Qui té diners fa el que vol i es limita a pagar la multa. Els qui no en tenen –o, com en els cas dels turistes, són difícils de controlar– simplement no les paguen i ja som al cap del carrer. Càstigs amb més càrrega publicitària farien molt més camí, segurament. La simple exposició pública, per norma, dels expedientats i multats per pixar al carrer faria més forat que les mil i una multes. I que consti que sempre hem donat suport a una ciutat amable, on hi hagi escampats tots els lavabos públics que calgui.

On s’ha vist un canvi d’actitud clar –a part de l’augment de la quantitat i la qualitat de la presència policial– del nou consistori ha estat, sense anar més lluny, en la intenció d’arribar al fons del problema. I així, per exemple, amb la venda ambulant de llaunes per primer cop en molt de temps s’ha insistit en el desmantellament dels magatzems i dels punts de distribució (amb més d’una sorpresa, ja que en algun cas s’han detectat punts de distribució en supermercats normals d’allò més integrats). El resultat és una presència de venedors de llaunes al carrer més baixa que mai. Les festes de Gràcia d’enguany ho demostren. La xifra de material decomissat ha baixat espectacularment respecte a l’any passat. I no pas per manca de vigilància, sinó pel descens de llauners. Alhora, les queixes dels ciutadans per aquest mateix concepte també han baixat força.
És clar que Barcelona ha d’anar trobant l’equilibri entre l’oferta de ciutat dinàmica i el respecte per les normes, sobretot les que afecten la salut pública. Alguna cosa està canviant i això és bo. Tot i que no sempre l’encerten. El cas dels banyistes nudistes obligats a traslladar-se demostra que les coses en l’àmbit de districte es fan igual que en l’àmbit de Govern de la Generalitat: bruscament, directament i sense buscar consensos. Però repetim, alguna cosa es mou. I pel que fa a les multes, les d’incivisme i totes, en general, ja que les posen, seria molt interessant que es mirés d’aconseguir cobrar-les. O cobrar-ne una part significativa i no pas marginal. Perquè també d’aquesta manera es difon la idea que la cosa no va de broma.
Un exemple: si vostè lloga un cotxe a Alemanya i quan el torna hi ha fet un cop, la companyia en qüestió el bombardejarà amb cartes escrites en anglès i alemany demanant l’abonament del dany. I si no paga, l’amenaçaran amb accions judicials. No sé si acaben duent a la pràctica les amenaces, però és evident que tenen una secció dedicada a reclamar als morosos el que deuen. També és evident que, més o menys, aquesta operació deu acabar per ser rendible, ni que només sigui des del punt de vista de la imatge. L’Ajuntament de Barcelona, com que és de tots, hauria de fer el mateix.