06/10/2011

Hem esperat uns quants dies a veure si hi havia reaccions més o menys melancòliques davant d’una notícia importantíssima. Molts dels lectors d’aquest article, incloent-hi el seu autor, si tot va bé i la desgràcia no s’hi fica pel mig, senyores i senyors, veurem la Sagrada Família acabada. Ho va declarar el senyor Rigol a l’hora de plegar del seu càrrec de president de la junta constructora, fa poc. Ens va dir que, any amunt, any avall, la Sagrada Família estarà acabada cap al 2026.
La primera reacció és cridar un "visca!", però només és la primera, la segona, inconfessable, és preguntar-se amb esperança: segur? Perquè la Sagrada Família és el que és i representa el que representa per a molts barcelonins a causa precisament de la llegenda de la seva falta de final. La Sagrada Família mai no s’hauria d’acabar. El dia que s’acabi, ens acabarem nosaltres. Quan ens visita algú i el portem a veure la basílica sempre acabem dient: "I el que és més particular, com que les obres avancen a ritme de donació i entrada de guiri, no poden anar gaire ràpid". El que no prevèiem era l’augment exponencial de visites, cosa que ha fet pujar espectacularment la quantitat ingressada. I per tant, de cop i volta, algú va agafar una calculadora, va mirar els calés que hi havia a la caixa, va fer una projecció de les visites probables en els propers anys i es va quedar bocabadat i esmaperdut: la Sagrada Família tenia final!
L’únic consol que ens queda és pensar que si en veiem l’acabament, abans haurem assistit a la voladura controlada de l’edifici horrorós del davant, cosa que permetrà dur la rampa gegant d’accés a la façana principal fins al carrer València (els plans de Gaudí preveien dur-la fins al carrer Aragó/Diagonal).

L’altre consol és saber que podrem assistir també a la desaparició de la paret horrible d’uralita del carrer Mallorca, que cobreix les obres. Aquestes uralites ja formen part de la nostra geografia sentimental. De fet, l’any 2026 (perquè estem segurs que encara hi seran) podrien guardar-ne un fragment, de record, en pla mur de Berlín. La paret d’uralita del carrer Mallorca és fantàstica, fabulosa, humanitza la divinitat de Gaudí.
Mai no hem entès per què no s’han tapat les obres amb un mur de maó, més decent, que a més és gairebé tan fàcil de desmuntar com la mateixa uralita. És el que fan a les obres importants de tot arreu del món. Però no, hi ha la paret barroera d’uralita. No sé quants anys deu portar-hi, vint, trenta...
En fi, per sort, el senyor Jordi Bonet, arquitecte en cap de les obres del temple, en vista de tant de desori mental en perspectiva, ha acudit a salvar-nos. Encara no s’havia esvaït el ressò de les paraules de Joan Rigol que ja el va contradir radicalment amb una frase tan castissa com ara "què més voldria jo que la Sagrada Família estigués acabada el 2026". Va afegir, amb un mig somriure, que ell pensava igual que Gaudí, que sembla que deia sovint, en el seu moment, que estava tranquil perquè "el meu client és dels que no tenen pressa". I va rematar la feina afirmant que comprenia les paraules del senyor Rigol, fruit de l’emoció, però inconsistents perquè "no és un tècnic, com jo". Gràcies senyor Bonet, per deixar-nos continuar amb el nostre somni.
I tregui la uralita del carrer Mallorca, per favor, que fa vergonya!