03/11/2011

Hi ha aspectes de la relació entre les administracions que sovint resulten incomprensibles. La burocràcia té les seves servituds, entre les quals hi ha la lentitud, encara que la qüestió que està en joc sigui d’extrema gravetat. Això el ciutadà ho percep com una mena d’insensibilitat incurable, d’impossibilitat gairebé metafísica, i s’hi resigna. És a dir, que acabem per retallar-nos nosaltres mateixos els nostres drets. En els països anglosaxons la gent és conscient dels seus drets i dels seus deures. I la cultura de la reclamació es troba arrelada i està ben vista. Aquí gairebé és el contrari.
Això implica que t’has de refiar –que ja és dir– que els polítics i els alts funcionaris compliran les seves promeses. Hi ha casos especialment sagnants i flagrants en què el bé comú és posat en tensió a causa de la lentitud administrativa. Són els casos en què hi ha implicats patiments personals greus i reiteratius i, tot i amb això, les propostes fan el seu tràmit burocràtic tan lentament com sempre.

Ara mateix ens trobem que la setmana passada vam veure com una nota pública del Govern central exposava que l’executiu de Madrid prometia impulsar el registre electrònic de faltes a Catalunya abans que s’acabés aquest 2011. Això és bàsic per a ciutats com ara Barcelona, on la multireincidència és una de les xacres més insuportables. El secretari d’Estat de Cooperació Territorial, Gaspar Zarrías, va assegurar que el Govern comparteix "plenament" la preocupació de l’Ajuntament de Barcelona per la multireincidència de faltes, i per tant farà un esforç per engegar l’esmentat registre dins la data promesa. I és aquí quan al·lucines de debò, perquè la foto, les expressions, els desitjos, etc., etc., semblen copiats literalment de la reunió que l’exalcalde Hereu va mantenir a Madrid amb el ministre Caamaño fa un any més o menys. O sigui, estem igual que abans. I la cosa ja agafa extrems de molta gravetat. Si cal, recordem què significa l’existència d’aquest registre: senzillament que les detencions per faltes es podran consultar alhora i que quedaran registrades administrativament alhora. Per la qual cosa el jutge sabrà al moment que aquell individu que té davant acumula 50 o 60 detencions per faltes. I que això ho converteix en delicte i, per tant, el pot enviar a la presó. Ara, encara que no s’ho creguin, aquesta informació no la tenen. Per això és tan important. Per millorar la seguretat pública i apujar la moral de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra.
Com que la multireincidència no es registra, els delinqüents saben que robar els surt molt barat: una multa que sovint mai no paguen. El que dèiem: un dels grans triomfs de l’exalcalde Hereu, i així se li va reconèixer des de tots els àmbits, va ser aconseguir, aviat farà un any, que en el nou Codi Penal la multireincidència es convertís en delicte. A més, va arrencar la promesa al ministre que l’esmentat registre s’implementaria immediatament. Doncs bé, res de res. I l’alcalde nou hi torna i li tornen a prometre el mateix, com si ara es tornés a començar el procés. És increïble que no es puguin demanar responsabilitats a ningú. És increïble que tot un alcalde de Barcelona hagi d’anar a Madrid a implorar a un secretari d’Estat –en el fons són els que manen de debò– que compleixin el que van prometre a l’alcalde anterior.