31/10/2011

La setmana passada, durant les jornades organitzades pel Club d’Economia de Lloret per debatre el futur d’aquesta vila com a destinació turística, es va arribar a una conclusió: es tracta que hi hagi més vigilància i més policia, però no s’ha de canviar res. Perquè, altrament, el turisme se n’anirà a altres llocs més barats i permissius. En aquesta reunió hi havia el nou alcalde, el senyor Codina, i el conseller Puig, que va afirmar que això d’aquest estiu passat ha estat una "anècdota". I ho va fer més gràfic assimilant-ho a una berruga.
Davant del fet que l’estiu que ve, doncs, tornarà a passar el mateix, se’ns acudeix oferir un suggeriment. Vist que els empresaris, l’Ajuntament i la Generalitat hi juguen la carta de la hipocresia i fins i tot del cinisme, penso que ens podem relaxar i deixar-ho córrer. Que es declari Lloret definitivament ciutat oberta per al turisme, no pas de borratxera, sinó d’autodestrucció massiva. Que s’hi aixequi un tancat que inclogui la part de la ciutat dedicada, suposadament, a l’esbarjo, amb accessos controlats per la policia. Una mena de gueto per a turistes desestructurats. Fins i tot es podria cobrar una taxa municipal. I, un cop dins, que fessin el que volguessin, que destrossessin, o que es matessin (no és parlar per parlar, s’hi maten de debò). I tothom a fer caixa.
Fa vergonya adonar-se que encara existeix aquesta classe empresarial tan conservadora i carca. I aquesta Administració tan comprensiva. Quina decepció, conseller Puig. ¿Com s’ho farà per evitar que l’estiu del 2011 hi torni a haver, per exemple, morts per violència? Vostè sap perfectament que els empresaris que el van acompanyar l’altre dia no l’ajudaran. Estan paralitzats pel pànic a perdre el cèntim d’euro. Per tant, miraran de fer la viu-viu. Davant d’això, ¿el Govern de la Generalitat està disposat a enviar, durant tres mesos, cada dia, cada nit, un exèrcit d’inspectors que facin complir la llei als empresaris? Sense anar més lluny, la llei que prohibeix l’existència i, encara menys, l’ostentació pública d’ofertes de consumició

alcohòlica.
Som conscients que tot té un preu. I que si el control és més rígid, els turistes se n’aniran a Egipte. Però quina mena de turistes? Aquests turistes no interessen a la generalitat de la població de Lloret. Són pobres com rates, no gasten ni un euro. Si el tenen, se’l guarden per la nit. Grans sectors comercials de Lloret no hi sortirien perdent tant, si aquests turistes no hi vinguessin. I pel que fa als possibles perjudicats, que mirin entorn i veuran que hi ha llocs on s’ha fet el canvi a un altre tipus de turisme i no s’ha enfonsat el món.
Per ser justos, cal dir que en aquesta reunió van protestar l’expert en turisme José Antonio Donaire i el president del Patronat de Turisme Girona Costa Brava, Ramon Ramos. No els van fer gens de cas. Josep Maria Molist, president d’Evenia Hotels, durant una de les taules rodones, com a gran justificació va afirmar que "de turisme de borratxera n’hi ha a tot arreu". Fantàstic. I va afegir: "Tenim problemes en la repercussió mediàtica de Lloret perquè s’han creat molts estereotips..." Però, ¿quina repercussió vol que tingui? ¿O és que els incidents són inventats? Per part nostra, no cal que s’amoïni per això, no n’hi haurà més, de repercussió. Ja s’ho faran.