29/10/2011

La societat civil és la que s’oposa a l’estructura de l’Estat (la societat política) i les empreses (la societat industrial). Això no impedeix que tingui ideologia, esclar. Però sorgeix per plantar cara a la pressió política i als interessos empresarials. Sovint serveix per empènyer l’acció administrativa i, fins i tot, per substituir-la.
A Catalunya estem orgullosos del nostre esperit associacionista i, fins i tot, el considerem un tret diferencial. A Espanya, un exemple n’han estat, els darrers anys, les associacions sorgides entorn del fenomen de recuperació de la memòria històrica. Davant un Estat no gaire disposat a donar la cara, va ser la societat civil la que va moure tota la qüestió fins a aconseguir que els polítics acabessin fent un pas endavant. Els casos més interessants de la societat civil són els que, sense tenir un objectiu concret, es preocupen pel que els envolta i no tenen mandra d’exposar públicament la seva opinió. I encara menys, si cal, d’intervenir activament, segons el seu punt de vista, per resoldre un problema social. D’aquí que els polítics intel·ligents treballen pensant en la societat civil, petits nuclis organitzats que poden ser creadors d’opinió i, per tant, de vot.
Tota aquesta introducció ve per donar fe del que s’ha donat a Barcelona durant aquest darrer cap de setmana. Sepultat en els centenars d’activitats de la gran ciutat hi ha hagut un exemple clar, net, pur i envejable de fortalesa de la societat civil. Es tracta dels actes solidaris que, amb el lema Japó, no t’oblidem, ha organitzat el Centre Català de Kansai (Osaka) al Japó. Han estat un seguit d’actes extraordinaris per tal de recaptar fons destinats als infants damnificats a causa del terratrèmol, tsunami i accident nuclear esdevinguts el passat mes de març al Japó.

Organitzat com cal, és a dir, de manera gens amateur, amb voluntaris i entitats col·laboradores, hi han participat músics, artistes, especialistes en diverses matèries, etc. És a dir, un grup de gent individual que s’ajunta lliurement per tal de fer possible un esdeveniment, de manera totalment desinteressada. Alhora, els col·laboradors, gent professional, assegura el màxim nivell en tots els actes: concert de música de cambra, tallers diversos d’introducció a la societat japonesa, com ara "Diferències cultuals en la negociació", "El Wa, base de l’etiqueta japonesa", "Introducció a la dansa clàssica japonesa", "Fer haikus a la catalana" i molts actes més repartits en jornades de matí i tarda des de dissabte fins dilluns. Les entitats col·laboradores han estat d’allò més heterogènies: Adolfo Domínguez Japó, Casio Espanya, Escola Luthier, Espai Sucre, Línies Aèries Turques, Conserves Ferrer, Triangle Postals, Flores Navarro i moltíssims més.
Vet aquí, societat civil en estat pur. Perquè les institucions no n’han volgut saber res. En el cas del Consolat General del Japó a Barcelona, la cosa és particularment ofensiva. I ens remet, precisament, a la reacció oficial del Govern japonès, aleshores, del desastre, minimitzant, no admetent-ne la gravetat i, després de la pressió de la societat civil, havent d’acabar per situar la catàstrofe en la seva dimensió real.
Repetim, és societat civil pura: gent lliure que lliurement, independent, s’associa i empeny endavant la comunitat. Cal agrair-ho.