07/11/2011

Hi ha coses que, avui en dia, són comprensibles (tot i que no pas justificables). Per exemple, que un emigrant no delinqüent intenti aprofitar-se del sistema. Entre d’altres raons perquè els autòctons també ho fan. I l’obligació de l’Estat és estar-hi amatent, sobretot en èpoques de crisi, i intentar detectar aquestes esquerdes. No són pitjors els marroquins que havien aconseguit de continuar cobrant fraudulentament el subsidi de la Generalitat, tal com l’acció matussera del Govern d’aquest estiu va demostrar, que els milers de grecs que, també tal com s’ha vist, fa anys que cobren les pensions dels seus parents morts.
Un emigrant acabat d’arribar pot ser una persona de bé (com ho són la immensa majoria) i, tanmateix, intentar d’aconseguir com sigui una targeta sanitària que protegeixi la seva família. A casa nostra, i al món occidental en general, una de les vies clàssiques d’accés directe als papers oficials eren els matrimonis de conveniència. Els primers que se’n surten abans que les autoritats no s’adonen del frau són afortunats.

Una esquerda aprofitada fins a l’exageració –i que per culpa de la sobreexplotació, com passa amb els aqüífers, ha acabat per quedar obsoleta– era l’oficina municipal de regularització de parelles de fet, l’anomenat registre d’unions civils, que funcionava des de l’any 1994 a l’Ajuntament de Barcelona. Va ser una mesura progressista adreçada a facilitar la vida al col·lectiu homosexual en matèria d’accés a determinats drets dels matrimonis tradicionals (sobretot, dels patrimonials i d’herència). Aquest registre, però, ha esdevingut innecessari. Per una banda, el Codi Civil ja admet els casaments entre homosexuals. I per l’altra, si no et vols casar, es faciliten molt les condicions per demostrar la convivència, tant, que no cal anar a l’oficina municipal a registrar-se com a unió civil.
I vet aquí que els cossos policials han detectat que justament ara, que no fa falta, és quan hi ha més demandes per obtenir certificats d’unió civil. Se sospita que l’esmentat registre s’està utilitzant com a via indirecta per legalitzar la residència d’emigrants acabats d’arribar. Fins i tot s’han detectat casos de persones que constaven diverses vegades formant part de diferents d’aquestes unions civils. La solució municipal ha estat també un clàssic: en comptes d’arreglar-ho, liquidar-ho. Com la gran decisió de Telefónica o dels bancs de lluitar contra els indigents que es refugiaven a les cabines o als caixers interiors: eliminem-ho. Vet aquí la via més fàcil i la més injusta: tots hi sortim perdent. No hi ha cabines, sinó aquella mena de telefonets a l’aire lliure que no serveixen per a res. I s’han tancat una pila de caixers automàtics interiors i s’han tornat a col·locar absurdament a l’exterior (obligant els clients a la inseguretat).
El cas és que Joaquim Forn, primer tinent d’alcalde de l’Ajun­tament, ha dit que el registre d’u­nions civils es tanca. L’Estat ha detectat l’esquerda i li ha entatxonat un pegot de ciment per tapar-la. Mentrestant, feliços els qui han pogut treure profit de la qüestió mentre l’esquerda era oberta. I qui hi ha arribat tard, no solament està buscant una nova esquerda en el sistema, és que, a hores d’ara, quan llegeixin aquestes ratlles, segur que ja l’ha trobada. I tornem a començar. Sense acritud, que diria aquell.