13/11/2011

Estem per aplicar la llibertat d’horaris comercials? T’ho miris com t’ho miris, hi ha molt mala peça al teler. I els petits comerços tenen totes les de perdre. Vivim èpoques en què les persones són eminentment pràctiques. Avui tot es configura per grups d’opinió, per grups de consumidors, etc. I la gent viu sotmesa a condicions cada cop més dolentes, més fortes. De la qual cosa se’n deriva una creixent insolidaritat. Ara bé, d’això no es pot deduir que, en general, els ciutadans i ciutadanes visquin obsedits per fer la punyeta al petit comerç. Ho diem perquè, de vegades, quan sentim parlar els petits comerciants, sembla que sigui així. I no, un possible client mai no és un enemic. És molt més senzill, hi ha gent que pot viure acudint al petit comerç i n’hi ha d’altra que no. Tot aquest grup és molt nombrós i agraeix al cel que pugui anar a comprar el diumenge o les jornades festives. Tant si és just com si és injust. Per una altra banda, hem de conviure amb les excepcions que preveu la mateixa llei, que pràcticament et faculten per comprar qualsevol cosa que vulguis, això sí, de caràcter bàsic– tant si és diumenge com dimarts.
Després hi ha la pressió del sector turístic, que és el que s’ha fet sentir ben alt aquests dies. Argumenten que cada vegada més una part importantíssima dels visitants de Barcelona hi vénen per passar-hi un dia, només. I aquest dia és, gairebé sempre, diumenge o festiu. I se’ls fa estrany trobar-s’ho tot tancat.
Ho repetim, la tendència imparable és anar cap a la llibertat d’horaris perquè una majoria de clients ho demana. I, en el fons, serà així perquè els representants del petit comerç, el més reticent a l’ampliació de l’horari comercial, són els primers que justifiquen la seva negativa basant-se gairebé en criteris econòmics. És a dir, t’argumenten que a ells no els sortiria a compte, que és inviable obrir els festius perquè la mesura afavoriria només els grans operadors. Ben lluny, doncs, del discurs del dia de descans com a reivindicació social aconseguida a la qual no es pot renunciar, etc. Discurs social que, tot sigui dit, interessa poc o gens al ciutadà, que l’únic que vol és que el deixin tranquil per comprar quan a ell li vingui de gust. La mentalitat del comprador actual és: ho vull tot i ho vull ara. I punt.

Des de Barna Centre es proposa una solució de compromís. Vista l’existència de turistes que visiten el cap i casal només els diumenges i els festius, demanen que es declari el centre de Barcelona zona d’interès turístic i així puguin obrir els comerços aquests dies, tant si són del passeig de Gràcia com del barri Gòtic. En canvi, no hi estan d’acord, perquè ho consideren inviable, altres organitzacions del sector com ara la Fundació Barcelona Comerç i la Confederació de Comerç de Catalunya.
En aquest sentit, el senyor Gaietà Farràs, president del Consell de Gremis de Barcelona, assegurava que "el fet d’obrir més hores no farà que la gent tingui més diners per gastar". Dissortadament, és veritat, no tindrem més diners. Però, també és veritat que la probabilitat que la facturació augmenti a base d’obrir més hores no es pot negar tan taxativament com ho fan els sectors contraris a la llibertat
d’horaris.
En fi, l’Ajuntament ha acceptat de fer un estudi de viabilitat sobre la proposta de Barna Centre. Ja veurem què en diu.