Fora de joc

L'excel·lència de la sanitat pública

Andreu Mayayo

Temps enrere, una il·lustre representant del món empresarial espanyol va anar a Houston a tractar-se una malaltia greu. Els metges del prestigiós centre li van recomanar els especialistes de l’Hospital Clínic de Barcelona. Són els millors
–li van dir– i, a més a més, són del seu país. La il·lustre dama no s’ho va pensar dues vegades. Va trucar a la porta del Clínic, va demanar si se’n podien fer càrrec i tan sols va pregar preservar la seva privacitat. La protagonista d’aquesta història se’n va sortir, guarida i satisfeta, i no va dubtar a fer realitat, a través de la seva fundació, un dels projectes de l’hospital. La seva contribució generosa, d’una pila de milions, ha estat la donació més gran que ha rebut mai la Universitat de Barcelona en tota la seva història.

Aquest cap de setmana, el rei Joan Carles I ha estat intervingut d’un nòdul al pulmó a l’Hospital Clínic de Barcelona, la qual cosa posa de manifest l’excel·lència de la sanitat pública del país, que, a diferència dels centres privats, no mira ni la butxaca ni la condició de la persona per tractar els pacients. Ras i curt: la sanitat pública ens permet que, més enllà del rei o l’empresària, a vostè i a mi ens tractin també a cos de rei i això, de debò, no té preu.
Gràcies a l’Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona és el primer centre universitari d’Espanya, de l’Europa mediterrània (davant de Bolonya) i de l’Amèrica Llatina. Amb un premi Nobel, que ben segur no tardarà a caure, se situaria entre les primeres cinquanta del món. La majoria del personal sanitari que treballa al Clínic, per cert, són funcionaris, amb el sou congelat i amb l’estigma de paràsits socials.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias