Fora de joc

De la tribu a l'individu

Andreu Mayayo

Les nostres ciutats estan cada cop més plenes de persones que viuen soles. A Milà ja s’ha produït el sorpasso: les llars amb una sola persona empadronada superen la resta. La capital llombarda és la punta de llança de la nova hegemonia dels singles, que s’escampa com una taca d’oli per tot el nord d’Itàlia. A regions com el Piemont o la Ligúria, una tercera part de les llars estan ocupades per un sol individu.
Des que fa cinquanta anys Luchino Visconti va retratar a Rocco i els seus germans el drama de la desintegració d’una família d’immigrants meridionals a la capital de la Llombardia, els canvis en l’estructura familiar i en els models residencials s’han produït a la velocitat del llamp. En un tres i no res, hem anat de la família extensa als cowboys urbans, passant per la família nuclear, la família monoparental, les parelles de fet i els matrimonis homosexuals.

A casa nostra, el fenomen residencial single també ha emergit amb força. A Barcelona, en els darrers vint anys les llars en què viu una sola persona s’han duplicat fins a arribar a les 197.038, i s’ha passat del 15% al 30% del total. Així mateix, també han augmentat, encara que menys, les llars habitades per dues persones (la immensa majoria sense nens), que representen un altre 30% del total.
En nombres absoluts, els singles barcelonins constitueixen el 12% de la població total, i puja el percentatge d’homes (un 37%). Tot sovint pensem en la gent gran i, molt especialment, en les vídues, però les dades estadístiques posen l’accent en un increment dels homes i dones adults joves, entre 25 i 39 anys. Són professionals liberals, solters, separats o divorciats.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias