Fora de joc

Genocidi femení i violència de gènere

El genocidi més important del segle XX és el que s’ha perpetrat contra les dones. L’ONU estima que són entre 100 i 200 milions les dones desaparegudes, és a dir, que no van néixer, que van ser assassinades en néixer o que van morir de petites per manca de cura alimentària o sanitària. Encara avui en dia, en països com ara la Xina, l’Índia i el Vietnam, ser dona és una desgràcia que es paga amb la vida i la mala vida. Com diu un proverbi hindú: criar una filla és com regar el jardí del veí. A l’Índia hi ha un 15% més d’homes que de dones en edat d’aparellar-se, i a la Xina la diferència ronda el 20%. Aquest desequilibri genera un augment de la violència de gènere i del tràfic i l’explotació sexual.
La violència de gènere continua ben present en molts països on s’han produït avenços indiscutibles respecte a la discriminació de la dona en el marc legal, social i cultural. A Espanya, sense anar més lluny, en aquests darrers 30 anys de democràcia 2.200 dones han perdut la vida, 15.000 han estat violades cada any i milers de nenes han estat subjecte de maltractaments i abusos sexuals. Enguany, a Catalunya, hem començat amb quatre dones mortes per la violència masclista, gairebé la meitat de les registrades l’any passat.

Tot plegat ens hauria d’esperonar a no abaixar la guàrdia i millorar la prevenció i l’atenció de les víctimes. El problema és social i, per tant, cal una resposta efectiva de les institucions públiques. D’una banda, caldria modificar el concepte de violència de gènere més enllà de la relació íntima entre l’agressor i la víctima, de subordinació i desigualtat en la parella. De l’altra, dotar la policia i l’administració de justícia dels mitjans necessaris per assegurar la protecció de les víctimes.
A hores d’ara, quan de l’arbre caigut tothom en fa llenya, s’ha de reconèixer el radicalisme democràtic de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero i la seva tasca legal i pedagògica realitzada en favor de la igualtat de gènere. Recordem, abans que els actuals governs de Catalunya i d’Espanya ens ho facin oblidar, la paritat de gènere en la composició dels seus governs i l’aprovació primerenca l’any 2004 de la Llei de Violència de Gènere.

Más Noticias