Altrament

Oda a la societat civil

Per a mi una de les lliçons més importants de la manifestació de dissabte ve de la societat civil. Hi ha un cansament cada vegada més gran de la política i dels polítics, i les picabaralles entre partits, institucions i egos ens haurien de fer caure la cara de vergonya.
Després d’uns dies previs a la manifestació plens de tensions i polèmiques sobre la capçalera, la societat civil, d’una manera espontània, va agafar les regnes donant exemple de responsabilitat, tolerància i saber fer i, cosa que és més important, amb les idees molt clares. Les actuacions maldestres de l’Estat espanyol, dels seus polítics i dels nostres, han convertit en un clam aquell eslògan que fa trenta anys cridava amb la boca petita una minoria: "Se’ns ha acabat la paciència, volem la independència". D’una banda, es reclamava el dret a decidir; de l’altra, una part molt important de ciutadanes i ciutadans presents ja havia decidit.

Fins ara hem gastat més energies a definir-nos que no pas a construir-nos. Ara és el moment de deixar de discutir i de començar a prendre decisions. És el moment de construir un país nou en el marc d’una Europa que diu als Estats que o bé cedeixen poder o bé moriran per sempre ofegats entre les polítiques globals de la UE i les pressions de les nacions que aglutinen per ser elles mateixes i recuperar els seus drets fonamentals.
Dissabte vaig sentir que encara hi havia esperança. La gran pregunta, però, és aquesta: Qui liderarà aquest procés? De moment, l’endemà de la manifestació no és exemplar i no veig o no sé veure un lideratge clar. En tot cas, qui assumeixi aquest repte haurà de ser algú capaç d’incloure, mai excloure, i amb l’habilitat i la humilitat de saber treballar pel llarg termini, cosa que vol dir que de moment ha d’estar disposat a perdre.

Más Noticias