21/09/2011

L'article vuitè, dins el títol preliminar de l’Estatut de Catalunya del 2006, en l’apartat segon diu: "La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya". És un redactat clar que en el seu moment, mentre l’Estatut estava empantanegat al calaix del Tribunal Constitucional, ja va fer parlar força. Com es pot veure, no especifica, sinó que generalitza. Serveix d’exemple per veure quins són els comportaments col·lectius dels nostres polítics.
Qui és que fa de la guerra de banderes un casus belli? Els partits espanyolistes, que reclamen la bandera espanyola a tota mena de balcons. S’emparen en la Llei de Banderes general de l’Estat. Els tribunals acostumen a donar-los la raó i al final acabem per assistir a situacions d’allò més pintoresques, com ara la vila aquella que va adduir que no penjava la bandera espanyola de l’Ajuntament perquè la tenien a la tintoreria.
I en sentit contrari? Tímidament, la Generalitat del Tripartit va dir que calia complir també la llei catalana. Ja recordaran que, mentre es tramitava el recurs al Constitucional, l’Estatut estava vigent. I això implicava que, segons l’article vuitè, la senyera havia d’estar present a casernes militars i de policia, seus del Govern espanyol, etc., així com als actes oficials realitzats dins la regió autònoma catalana. Des de l’Estat es va dir que, abans de penjar una senyera en una caserna, calia esperar el pronunciament definitiu del Constitucional. Bé, fa més d’un any, com tots recordem, que l’alt tribunal espanyol va dir la seva sobre l’Estatut amb les conseqüències que tothom ja sap. No va tocar ni una coma de l’article vuitè del títol preliminar. Han vist senyeres penjant a les comissaries? A la Delegació del Govern? A la caserna del Bruc? No. Per què? Perquè no hi estan preparats mentalment.

A un servidor ja li va bé, que no hi siguin. Però, i tota aquesta tropa que aquests dies no para de bramar sobre el compliment de la llei? Tota aquesta tropa que per l’Onze de Setembre s’ha dedicat a revisar quantes banderes espanyoles hi havia i hi deixava d’haver als ajuntaments catalans, per què no ha protestat, també, per la manca de presència de la senyera en els edificis oficials? A Ciutadans, el PP, el senyor Francisco Caja i els seus amics de Convivencia Cívica Catalana se’ls veu el llautó perquè, aparentant el desig de justícia, només miren cap a una banda. El dia que el diputat Jordi Cañas s’afanyi a reivindicar el compliment de l’article vuitè del títol preliminar de l’Estatut, que és una llei orgànica, ens el començarem a prendre seriosament.
El senyor Rajoy, el dia cinc de setembre declarava: "Si ningú compleix la llei i les sentències, tenim un problema, que és que liquidem l’Estat de dret". Bé, doncs, que s’ho apliquin ells, també, i doni unes quantes ordres als seus, abans que els polítics catalanistes -que, per cert, semblen adormits amb el tema- contraataquin.
"L’Estatut del 2006 és una obra col·lectiva. Hem demostrat una vegada més que Catalunya és forta quan els catalans expressem lliurement la nostra voluntat. Hem escrit una gran pàgina de la nostra pròpia història..." Saben qui ho firma? El president Pasqual Maragall. Saben a on? A la primera pàgina de l’Estatut del 2006. Dissortadament, sembla una broma. D