22/09/2011

Si l’Ajuntament socialista va tenir la barra de justificar el desmuntatge final del tambor de les Glòries, dient que des dels Jocs Olímpics ja l’havien amortitzat, res no justifica que no es faci el mateix amb la plaça dels Països Catalans. Per més Premi FAD del 1983 que hagués guanyat. Eren altres temps, altres necessitats. Tothom n’està fins al capdamunt, d’aquesta plaça. I ara el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya organitza una exposició per mostrar l’estat en què es troba. I amb ganes de demanar que es prengui alguna decisió d’una vegada.
Aquesta plaça no ha funcionat mai, sempre ha estat inhòspita, absolutament insensible al seu entorn. Això no té res a veure amb el premi FAD, que només premia disseny. Pots dissenyar la millor plaça del món, sobre el paper, i que aquest disseny mereixi un premi. I que alhora, un cop construïda, esdevingui un autèntic fiasco. És un dels exemples més clamorosos de manca de sintonia entre una elit d’arquitectes i l’entorn (tant humà com paisatgístic). És l’últim que se t’acudiria per donar la benvinguda a Barcelona, des de l’estació de Sants, una de les portes de la ciutat.
És una plaça inhòspita i incòmoda, tant a l’hivern com, sobretot, a l’estiu, que només convida a travessar-la com més ràpid millor. I si no cal, la gent prefereix fer-hi la volta encara que signifiqui caminar més. Perquè, per una altra banda, gràcies precisament al seu disseny, des del minut zero es va convertir en llar de captaires i drogoaddictes. Després van arribar els skaters, que ara són els amos i senyors de la plaça. Ells van a la seva i s’aprofiten de la paralització absoluta de l’Ajuntament: l’espai en qüestió és el millor del món per a la seva pràctica. Molt més quan la gent, ja d’entrada, no cal espantar-la perquè, tota soleta, ja s’espanta en entrar a la mateixa plaça.
Des del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya demanen una solució perquè ara tota la plaça està ja començant a caure a trossos. La seva posició oficiosa és que la restaurin i la deixin en el seu estat original. Probablement no volen incomodar el seu autor, Albert Vilaplana, el mateix de l’última (?) ordenació de l’espai de

Lesseps.
S’avança rectificant errors. L’Ajuntament només ho fa quan no hi té més remei, com és el cas de l’esmentat tambor de les Glòries. Ara, amb el canvi de consistori, és el moment per desmuntar d’una vegada per totes la plaça dels Països Catalans. I fer-ne una mena de vestíbul amable del parc de l’Espanya Industrial, gran encert, i que, avui en dia, està pràcticament amagat.
L’estudi Vilaplana, 25 anys després, per accedir a un encàrrec de l’envergadura de la plaça Lesseps, va haver d’acceptar que calia treballar amb els veïns... i no es va enfonsar el món. Ells, coneixent d’on venia i com les gastava, van demanar verd. Els arquitectes Vilaplana, pare i fill, van respondre que tranquils, que on no es pogués, s’hi posarien jardineres i on fos possible plantar, s’hi plantaria. I que el verd arribaria, en deu anys, però que arribaria. Renoi, quin canvi.
El senyor Vilaplana, pare, declarava el novembre del 2008 a Construtecno.es: "No tenim estil, fem el que pensem que cal fer a cada moment". Molt bé, doncs que agafi la seva plaça dels Països Catalans i proposi al nou consistori el que cal fer en aquest moment.