Altrament

Mitjans: mirall o guia

Els mitjans de comunicació sempre han fet pànic a la societat, i els nous encara més. Des de la impremta a la televisió, passant per la premsa escrita, tots, sense excepció, han estat al centre del debat sobre els nefastos efectes que suposadament tenen sobre els seus usuaris. S’ha escrit un gran nombre d’articles, llibres i tesis doctorals sobre el tema i, sense anar més lluny, jo mateixa durant anys he explicat la teoria dels seus efectes en les meves classes de comunicació. Umberto Eco, l’any 1994, es va fer la pregunta a l’inrevés, amb aquell to d’una certa ironia que el caracteritza i normalment tan carregat de raó: "Tothom afirma que la televisió té efectes adversos sobre l’audiència, però i l’audiència, ¿té efectes adversos sobre la televisió?".
Internet no s’escapa d’aquest debat i d’aquest interrogant històric. Tothom ha sentit o llegit alguna vegada que internet afecta la capacitat de memoritzar; que si tanta informació a disposició de qualsevol és un gran perill per al gènere humà, que no té ni la capacitat d’assimilar-la ni el seny d’interpretar-la; que internet és refugi de terroristes, pederastes i gent de mal viure; que ens torna superficials perquè ens incapacita per aprofundir... La llista és inacabable. Stendhal deia que la novel·la és un mirall que es

passeja. Podríem dir el mateix dels mitjans de comunicació. Són un mirall que ens mostra a nosaltres mateixos i el món que construïm o, cosa que és més greu, tolerem, i el fet que no ens agradi potser l’hauríem d’interpretar com un senyal d’esperança. Per tant, el que ens hem de preguntar és si els mitjans de comunicació són un mirall de nosaltres mateixos o una guia que ens marca el camí que cal seguir.
Probablement la veritat és que els instruments són neutres i el que no és neutre és l’ús que en fem.

Más Noticias