17/11/2011

Unitat per Barcelona es mou a l’Ajuntament. És l’exemple de com un grup petit pot incidir en la política municipal a base de fer propostes imaginatives o simbòliques que poden arribar a tenir importància. Així, en el darrer ple del cap i casal es va aprovar una moció presentada per aquest grup per la qual Barcelona es declarava ciutat "activa en la prevenció de desnonaments per dificultats econòmiques i en defensa del dret a l’habitatge". Hi van votar a favor ICV, PSC i CiU. Per què no ho va fer el PP? Misteri, vista la intenció integradora de la frase, redactada tan genèricament. Suposem que es tracta de l’al·lèrgia característica d’aquest grup a aparèixer d’acord amb els altres, sobretot ara, en vigílies electorals. Tant és. El cas és que l’esmentada aprovació ha estat tinguda en compte per l’alcalde i ha provocat els primers moviments en aquest sentit. Si la ciutat es declara "activa en la prevenció", que ho demostri.
Xavier Trias va mantenir una reunió aquest dilluns amb una delegació de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) per parlar de les propostes concretes per reduir l’efecte dels desnonaments. L’alcalde va estar acompanyat per la tinent d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esport, Maite Fandos, el gerent adjunt d’Habitatge, Antoni Sorolla, i el comissionat de Participació Ciutadana, Carles Agustí. Déu n’hi do. Trias va informar la plataforma de dues accions concretes; una, la demanda a entitats socials i empreses que disposin d’espais que puguin ser utilitzats per allotjar famílies en situació de vulnerabilitat, que els cedeixin. A més, s’inclou la negociació amb les entitats bancàries per estudiar la possibilitat que ofereixin alguns pisos buits dels que tenen per tal d’ampliar l’oferta dels serveis socials de l’Ajuntament. En fi, aquesta intenció serà duta al pròxim ple municipal per tal que tingui la força necessària. No sembla que hagi de tenir gaire èxit, entre altres raons perquè no queda clar què és el que l’Ajuntament ofereix a canvi.

L’altra mesura presa, secundària, té més probabilitats de tirar endavant. És senzilla i, malgrat això, no s’havia previst. Es tracta de treballar per tal que els jutjats, un cert temps abans d’ordenar el desnonament, tinguin informació precisa de les característiques socials de la família afectada. D’aquesta manera es podran identificar a priori els casos de més gran vulnerabilitat –famílies amb discapacitats, ancians, menors, etc.– i així, abans de fer-los fora de casa de qualsevol manera, els serveis socials ja hauran pogut preveure l’actuació que calgui realitzar. És a dir, no es pot impedir que els facin fora, però almenys, en comptes de trobar-se al carrer amb una mà davant i l’altra al darrere, els serveis socials ja els estaran esperant. És una acció pràctica, relativament fàcil de dur a terme i que impedirà l’existència de casos d’extrema duresa.
És evident que, amb la pràctica, n’aprenem. Però sobta fins a la perplexitat que ningú no hi hagués pensat fins ara. Tampoc hi ha milers d’expedients per resoldre. La mateixa Plataforma d’Afectats per la Hipoteca dóna la xifra d’uns 18 desnonaments cada dia a la província de Barcelona. Són molts? Evidentment. Si de cas, són massa. Però no sembla una xifra impossible d’assumir a l’hora d’elaborar aquest protocol d’actuació davant de casos desesperats.