20/10/2011

Un informe realitzat per 18 associacions de conductors europees, entre les quals es troba el RACC, conclou que Barcelona té el millor servei de taxi d’Europa. Han ficat inspectors d’incògnit dins els taxis i els han escampat per 22 ciutats d’Europa, les més importants. Han decidit que els de la capital catalana són els millors. Com sempre, com totes les enquestes, en el fons, el resultat depèn de l’enginyer que s’ha inventat les preguntes o, en el cas dels taxis, les proves que s’havien de passar. En la revisió del vehicle hem tret nota alta: cotxes nous i espaiosos, climatitzats, amb possibilitat de pagament per targeta... Els professionals, també: amables, seriosos i respectuosos amb el trànsit i la senyalització. Els punts negatius, que no han estat prou per perdre el primer lloc (l’ordre correlatiu fins al cinquè és Munic, Milà, Berlín i París; Madrid es troba en 16a posició d’un total de 22) són el baix nivell d’anglès, usar –de tant en tant– la ruta més llarga, no donar el bitllet electrònic si no el demana el client i, si el rebut s’emet manualment, omplir-lo malament tot sovint. Per la resta, fantàstic.
Aquí, ens hem de preguntar primerament quin infern de taxis hi ha pel món. I, en segon lloc, es veu clarament que l’estudi s’ha fet partint de la base d’un home de negocis que arriba a la ciutat sense saber res i no pas des de l’òptica del barceloní. Així, per exemple, en l’informe la qüestió del preu és secundària. Per a un executiu de pas, que a més no ho ha de pagar ell, la qüestió és intranscendent. Per a un barceloní és bàsica. I aquí, el taxi de casa nostra punxa. En proporció, sempre en proporció, és més barat a Londres, Lisboa, etcètera.
En segon lloc, és obvi que els inspectors anònims no es van topar amb cap dels taxistes pakistanesos que no coneixen la ciutat. I si se’n van trobar un que sí que la coneixia, com que devien parlar en anglès tota l’estona, no es devia adonar que el conductor amb prou feines xampurrejava l’espanyol o el català (ara això ja està en vies de solució).

En tercer lloc és clar que no van fer un tomb per l’Arc del Triomf i no van ensopegar amb cap dels taxis que agafa turistes provinents de l’aeroport de Girona, despistats i víctimes propiciatòries.
Tampoc no hem vist que un paràmetre a considerar fos el d’haver d’aguantar l’emissora de ràdio preferida del taxista. I encara menys, les seves opinions socials i polítiques.
Que et diguin que el servei del taxi de Barcelona és el millor d’Europa et va molt bé per obrir els ulls, a partir d’ara, cada cop que anem pel món. I mentrestant, estem contents perquè, efectivament, hem millorat molt. Però no cal que ens diguin que som els millors perquè llavors potser ens pensaríem que ja ho tenim tot fet. Cal millorar més. I, encara que sigui per culpa de la crisi, afegirem un avantatge del taxi barceloní dels darrers anys que no apareix en l’informe: n’hi ha molts. Sempre en trobes. En aquest sentit, Barcelona sí que dóna moltes voltes a les grans ciutats europees. Però esclar, com que l’informe l’han fet pensant en l’usuari que mai no aixeca la mà per parar-ne un (l’hi demanen a l’hotel, l’agafa a la parada fixa, de l’aeroport o d’on sigui, etc.), no se n’han adonat. D’aquí que, davant estudis d’aquesta mena, el pitjor que podem fer és quedar-nos només amb els grans titulars.