Casa Público. El comiat.
La primera vegada que vaig publicar en aquest diari m’hi va convidar el Peio Hernández, que dirigia la secció de cultura en castellà. I...
Les coses extraordinàries
En aquestes darreres setmanes he vist algunes coses al teatre que m’han agradat força. Vaig veure al Nacional t-Error, que em va semblar agosarada...
La vergonya pública
No acostumo a sumar-me a les picabaralles públiques que semblen comentaris de safareig o tema dels qui no tenen coses més interessants en què...
Què ens passa amb les dones?
M’ho pregunto a mi, ens ho pregunto a tots. Què hi ha, que no veiem? Fins a quin punt la naturalitat amb la qual...
Fer servir el cap
Encara que costi de creure, divendres passat vaig fer servir per primer cop un Centre d’Atenció Primària. Mai abans no m’havia calgut fer ús...
La guerra, ara i abans
Quan jo era petita somniava sovint que hi havia una guerra que ho omplia tot de cendres. Em recordo a l’entrada d’una mena de...
La por i les ganes de riure
Dimarts vaig tornar al Nacional. No hi havia anat des que havia vist una obra infantil a la Sala Tallers de la qual en...
Bon any nou de pomes i bots
A mi cap d’any em posa una mica trista. Com em diu un amic en una felicitació que m’envia: "Saudade y risas". Exacte. Em...
México: el infierno de los activistas
El pasado 25 de noviembre se presentó ante la Corte Penal Internacional de la Haya un solicitud formal para investigar y enjuiciar al presidente...
Bon Nadal als qui són fora!
Fa un parell de dies vaig posar d’estat de facebook: "A tutti quanti: !Feliz Navidad!" I entre altres respostes, em va escriure un noi...
La tristesa europea
Fa un temps em van demanar per una revista cultural un text curt sobre Europa. Era el continent de fa uns cinc o sis...
La moda negra de la depresió
Les dades són impressionants: a principis del segle XX només se sentia deprimida un 0,5% de la població mundial. Avui: un 45 – 50%....
Deixar de deixar-nos sols
4 / des / 2011 Ahir a la nit uns hormes armats van disparar cinc trets a l’activista mexicana de Ciudad Juárez Norma Andrade,...
Votar abans d'hora.
En aquestes eleccions, votaré abans d’hora. Gairebé no hi sóc a temps, perquè s’han impugnat cinc partits a la delegació de Barcelona i això...
El racista i els tatoos
Fa un parell de setmanes, a la plana virtual de tots els diaris d’arreu, vam llegir la història d’un noi que es diu Bryon...
Penjar els nostres morts
El passat dia 2 de novembre van aparèixer cossos penjats a Wellington (Nova Zelanda), Aarhaus (Dinamarca), Barcelona i Montevideo. Gairebé quatre punts cardinals per...
Les dones privades i públiques
En una notícia estranyíssima apareguda ahir s’explicava el cas d’una dona de 50 anys a qui la clínica Teknon de Barcelona va autoritzar com...
Aprendre a tractar els polítics
No fa massa vaig anar a una universitat a parlar amb els estudiants sobre una pàgina que mantinc contra la violència a Mèxic. Els...
Anar al teatre amb nens i nenes
M’agrada el teatre. Hi dic sovint i no me’n canso: És un art que m’agrada força. El trobo, literalment, enlluernant. És per això que...
El ninot inflable i la memòria
Darrerament llegeixo moltes coses sobre narcotràfic, així que un amic periodista que ha de fer una xerrada a Madrid em demana: pensa en alguna...
Carta oberta a Josep Anglada
Quan era petita pensava sovint que el que calia fer amb els racistes era pujar-los a un avió, donar-los un kit de supervivència i...
L'endemà del dia de tots
Escric això abans d’anar cap a la manifestació de Barcelona. Per qüestions editorials, no puc enviar-ho tornant, perquè no sé a quina hora acabarem...
Insisteixo: que alliberin la Rafah!
Fa un parell de setmanes vaig fer una columna explicant què havia passat amb Rafah Nached, ciutadana síria de 66 anys, psicoanalista i fundadora...
Descansa en pau, Félix
Escric això quan m’acabo d’enterar de la mort de l’escriptor Félix Romeo. Tot i que hauria de dir de l’home que Félix va ser:...
La intuïció i la certesa
És curiós. Amb tota aquesta repercussió mediàtica de l’assassinat de la noia anglesa a Itàlia, quan era d’Erasmus ara fa quatre anys, jo encara...
La memòria dels llocs
Fa un parell d’anys vaig llegir un llibre de l’Álvaro Colomer sobre els llocs amb significats gairebé insuperables: Auschwitz o Hiroshima, per exemple. Llocs...
Cal recuperar la decència
No em trec del cap el sou del director de l’aeroport fantasma de Ciudad Real. Ja ho sabeu: encara no ha sortit ni arribat...
Detinguda i acusada de consolar
A Síria ja han comptat més de 2700 morts. El nombre de desapareguts, a més, augmenta dia a dia. I malauradament hi ha desapareguts...
La humanitat de la tecnologia
Hi ha vegades que les coses les entenem a mesura que se’ns fan evidents, no quan hem aconseguit comprendre-les. Les assumim amb una experiència...
La poca traça de Felip Puig
En una de les darreres manifestacions del 15M a què vaig anar (hi seguiré anant, eh!, no vull pas dir que me n’hagi desdit),...