Abans d'ara

Lolita Bosch

Casa Público. El comiat.

La primera vegada que vaig publicar en aquest diari m’hi va convidar el Peio Hernández, que dirigia la secció de cultura en castellà. I...

Les coses extraordinàries

En aquestes darreres setmanes he vist algunes coses al teatre que m’han agradat força. Vaig veure al Nacional t-Error, que em va semblar agosarada...

La vergonya pública

No acostumo a sumar-me a les picabaralles públiques que semblen comentaris de safareig o tema dels qui no tenen coses més interessants en què...

Fer servir el cap

Encara que costi de creure, divendres passat vaig fer servir per primer cop un Centre d’Atenció Primària. Mai abans no m’havia calgut fer ús...

La guerra, ara i abans

Quan jo era petita somniava sovint que hi havia una guerra que ho omplia tot de cendres. Em recordo a l’entrada d’una mena de...

La tristesa europea

Fa un temps em van demanar per una revista cultural un text curt sobre Europa. Era el continent de fa uns cinc o sis...

Votar abans d'hora.

En aquestes eleccions, votaré abans d’hora. Gairebé no hi sóc a temps, perquè s’han impugnat cinc partits a la delegació de Barcelona i això...

El racista i els tatoos

Fa un parell de setmanes, a la plana virtual de tots els diaris d’arreu, vam llegir la història d’un noi que es diu Bryon...

Penjar els nostres morts

El passat dia 2 de novembre van aparèixer cossos penjats a Wellington (Nova Zelanda), Aarhaus (Dinamarca), Barcelona i Montevideo. Gairebé quatre punts cardinals per...

L'endemà del dia de tots

Escric això abans d’anar cap a la manifestació de Barcelona. Per qüestions editorials, no puc enviar-ho tornant, perquè no sé a quina hora acabarem...

Descansa en pau, Félix

Escric això quan m’acabo d’enterar de la mort de l’escriptor Félix Romeo. Tot i que hauria de dir de l’home que Félix va ser:...

La intuïció i la certesa

És curiós. Amb tota aquesta repercussió mediàtica de l’assassinat de la noia anglesa a Itàlia, quan era d’Erasmus ara fa quatre anys, jo encara...

La memòria dels llocs

Fa un parell d’anys vaig llegir un llibre de l’Álvaro Colomer sobre els llocs amb significats gairebé insuperables: Auschwitz o Hiroshima, per exemple. Llocs...

La humanitat de la tecnologia

Hi ha vegades que les coses les entenem a mesura que se’ns fan evidents, no quan hem aconseguit comprendre-les. Les assumim amb una experiència...